He començat l’any llegint Vot per correu? No, gràcies! i em sembla una opinió encertada. Una altra lectura que he començat és el llibre: vía comunitaria. Es un llibre dels articles del 2020, al seu bloc, d’Antón Dkè – El blog de Nanín Les dues notes de l’últim capítol del llibre ja diuen molt del seu
Agrabla rabisto (Mia Couto) (Mallonga rakonto Tradukita de Joan Inglada el la kataluna kaj la angla, helpe de Karles Berga) Estas frapo ĉe la pordo. Nu, “frapi” estas maniero priskribi ĝin. Mi loĝas malproksime de iu ajn, milito kaj malsato estas miaj solaj vizitantoj. Kaj nun, en la eterneco de ankoraŭ alia posttagmezo, iu bombardas
Per veure: Del llibre L’infinit dins d’un jonc: Memento (Christopher Nolan-2000)-7,9 pàg.74 115′ El lector (Stephen Daldry-2008)-7,2 pàg.105 123′ La ceremonia (Claude Chabrol 1995)-7,4 pàg.107 126′ Qué bello es vivir (It’s a Wonderful Life, Frank Capra-1946) 8,2 130′ Cap d’any: gremlins 6,6 Fantástico. Comedia. Terror | Navidad. Monstruos. Película de culto un viaje de 10
La lectura de la primera part del llibre Tres mirades a quatre dècades de governs municipals (1979-2019) a Vilanova i la Geltrú, Dies de regidor, del Joan Benet, -que m’ha servit per a conèixer-lo millor i que aprofito per felicitar-lo, tant per la literarietat de l’escrit com per la feina feta, malgrat les penalitats sofertes-,
Tot aquest rebombori sobre Colom, jo el vaig començar a viure l’any 2006 quan vaig assistir a la presentació del llibre Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya de Jordi Bilbeny, al Museu d’Història de Catalunya, anunciada per al dijous 9 de març, a les 12 hores, però finalment realitzada el dilluns, 27 de març a partir
Verba volant, scripta manent Les paraules volen, els escrits romanen PRIMERS ANYS Vaig entrar a treballar a la fàbrica de cables elèctrics de la multinacional Pirelli, el 1961 amb la feina de grum durant 8 mesos. Desprès a “Temps i Premis”, número 1 de la promoció 1962-63 interfàbriques de crono-analistes, entre els que hi havia
Orígen del «Mas Torrat». En Vicenç Carbonell Virella diu: «les darreres dades obtingudes ens inclinen a identificar el mas Torrat amb el pretèrit mas d’en Rocafort. En data incerta i amb nom desconegut el mas fou adquirit pel notari Joan Garrich i Torrents (1763-1837) i, fins a l’any 1846 es va dir “masia de Garrich”,
L’àvia paterna, Filomena Montserrat Mampel, -vinguda de Villores de petita; tota la resta de la família és vilanovina de dècades- vivia al número 9 del carrer de les Tires, i allí vaig néixer el 2 d’abril del 1945, on van anar a viure la meva mare Paquita Roig Romagosa i el meu pare Joan Inglada
Avís previ: Desaconsello la lectura del text que segueix a qui no es vulgui complicar la vida per esbrinar la causa del “càncer de la Biosfera” que som una part de l’espècie homo sapiens. Tanmateix encoratjo a les persones de bona voluntat a llegir-ho i a escriure comentaris per ajudar a trobar vies de fer
Transiro La malhelaj elitoj tre timas; ili sciis, ke la homa kolektivo estis atinganta tre altan vibron, sed ili ne konsciis pri ĝis kioma ekstremo nek pri kiom da vekitaj animoj ekzistas. Ili ne plu kaŝiĝas, iliaj atakoj estas rektaj kaj frontaj, ankoraŭ restas kelkaj, kiuj ne kapablas vidi ilin, sed tio ne signifas, ke
Avui, dissabte, 16 de maig de 2020, la investigadora i divulgadora espanyola més important de la Matrística, Casilda Rodrigañez Bustos, fa 75 anys. Té tota la seva obra pujada a internet: https://sites.google.com/site/casildarodriganez/ i per si la voleu felicitar li podeu enviar un correu electrònic a: pulposymedusas@gmail.com Vaig escriure dies enrere que som uns ignorants i
Fa anys, dècades, que sento una certa incomoditat quan la gent fa anar la paraula ‘amor’ com a solució de tots el problemes humans. I no per què no hi estigui d’acord, sinó per què el que crec que volen dir és el que jo entenc com ‘estimació’. Mai, a casa, els anys 1950-65, havia
La resposta és: NO! Des de la segona meitat del segle passat s’han fet descobriments científics, arqueològics, antropològics que posen de manifest que LA VIDA S’AUTOREPRODUEIX I NO NECESSITA PATRIARQUES NI CAP MENA D’-ARQUIA QUE HO DIRIGEIXI DES DE FORA! Els principis vitals d’Andrew Scott, la simbiogènesi de Lynn Margulis, la química atmosfèrica de James
Anna Rosselló mortis matene la 21an de aprilo, 2020. Mi adiaŭis ŝin tiel: “La unua penso, Anna, estis ke vi ne povis vidi realigita vian revon pri la sendependeco. Kuraĝigas nin, ke vi scias, ke ni daŭre laboros ĝis la fino, same kiel vi faris. Estas konsolo por ni scii, ke vi forpasis trankvile. Ke
Jen en Esperanto: Anna Rosselló kaj Josep Travesset ĉe Abya Yala – la marĝenita Ameriko El 21/4/2020 va morir, de matinada l’Anna Rosselló. Li vaig escriure aquest comiat: «El primer pensament, Anna, ha estat que no has pogut veure realitzat el teu somni de la independència. Ens encoratja que saps que seguirem treballant fins al final,