Durant la pandèmia he vist moltes pel·lícules, he escrit entrades al meu bloc, el títol del qual “Em sembla que vivim en un món equivocat” és indicatiu de vàries de les entrades dels últims mesos, com ara Tenim capacitat de canviar[-nos] per a després de la Covid-19? o Més enllà de la Matrística i he
La semajnon antaŭ Karnavalo 2020, sesdekjara esperantisto el Mezoriento skribis al mi, pro tio ke li alvenos en Katalunion la sekvan mardon por pasigi du semajnojn ĉe la hejmo de konata eksterlandano. Li esperas, ke mi memoras lin – ni konatiĝis retpoŝte en 2017 per la subskribo de internacia subteno far akademiuloj laŭ la peto
Un amic poeta de Granada, que viu a Madrid fa mooolts anys va fer una poesia en esperanto que he traduït: Emoció i ritme i pensament: poesia. Algú hi incorpora intensitat i m’eleva vers els mil sols. Jo mateix hi afegeixo veritat i escolto els ecos de la meva vida i d’altres vides: àries de
L’arqueòloga Marija Gimbutas va estudiar més de 3.000 jaciments a l’est d’Europa i va constatar que en les escultures, pintures i gravats i enterraments, d’aquelles cultures preindoeuropees de fa entre 35.000 i 5.150 anys, no hi apareixien armes, cabdills ni batalles, no hi ha cap indicador de dominació de gènere com les que posteriorment instaurarien
Ser padre(Fatherhood 2021) 5,2 109′ Netflix 20210801 Puñales por la espalda (Knives Out aka 2019) 7,2 130′ Netflix 20210731 El mensajero (Snitch 2013) 5,6 112′ Netflix 20210725 La muerte de Stalin (The Death of Stalin 2017) 6,2 106′ Filmin 20210724 El hundimiento (Der Untergang 2004) 7,4 155 ‘ Filmin 20210723 Amistades salvajes (Animals 2019) 5,2
Avui, 23/4/2021 a les 23:50 publico aquesta breu història del llibre, extreta del llibre L’infinit dins d’un jonc, que dedico a tots els Jordis, desitjant-los que hagin gaudit d’un feliç dia de la seva onomàstica. Com a preàmbul vull deixar clar que hi ha tot d’històries sobre la celebració del dia del llibre que van,
Vivim en un món equivocat. No es tracta de formar part de l’Oposició per combatre el Poder, doncs el Poder necessita l’Oposició; sense Oposició, el Poder desapareix! I cal que no ens deixem entabanar per les defenses “bonasses” del Sistema, fetes per gent “democràtica”, amant del Poder, siguin de fa molts anys o actuals. El
He començat l’any llegint Vot per correu? No, gràcies! i em sembla una opinió encertada. Una altra lectura que he començat és el llibre: vía comunitaria. Es un llibre dels articles del 2020, al seu bloc, d’Antón Dkè – El blog de Nanín Les dues notes de l’últim capítol del llibre ja diuen molt del seu
Agrabla rabisto (Mia Couto) (Mallonga rakonto Tradukita de Joan Inglada el la kataluna kaj la angla, helpe de Karles Berga) Estas frapo ĉe la pordo. Nu, “frapi” estas maniero priskribi ĝin. Mi loĝas malproksime de iu ajn, milito kaj malsato estas miaj solaj vizitantoj. Kaj nun, en la eterneco de ankoraŭ alia posttagmezo, iu bombardas
Per veure: Del Quico Romeu Boladevidre Bajo el bosque lácteo (Under Milk Wood)(1972) 5,1 87′ Boladevidre Del amor y otros disparates (Amori che non sanno stare al mondo 2017) 92′ Boladevidre La sombra del actor (The Dresser) 1983 VOSE- Drama _ Teatro. II Guerra Mundial-6,9 118′ Boladevidre Popeye (Robert Altman, 1980) DVB rip, spanish-4,0 114′
La lectura de la primera part del llibre Tres mirades a quatre dècades de governs municipals (1979-2019) a Vilanova i la Geltrú, Dies de regidor, del Joan Benet, -que m’ha servit per a conèixer-lo millor i que aprofito per felicitar-lo, tant per la literarietat de l’escrit com per la feina feta, malgrat les penalitats sofertes-,
Tot aquest rebombori sobre Colom, jo el vaig començar a viure l’any 2006 quan vaig assistir a la presentació del llibre Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya de Jordi Bilbeny, al Museu d’Història de Catalunya, anunciada per al dijous 9 de març, a les 12 hores, però finalment realitzada el dilluns, 27 de març a partir
Verba volant, scripta manent Les paraules volen, els escrits romanen PRIMERS ANYS Vaig entrar a treballar a la fàbrica de cables elèctrics de la multinacional Pirelli, el 1961 amb la feina de grum durant 8 mesos. Desprès a “Temps i Premis”, número 1 de la promoció 1962-63 interfàbriques de crono-analistes, entre els que hi havia
Orígen del «Mas Torrat». En Vicenç Carbonell Virella diu: «les darreres dades obtingudes ens inclinen a identificar el mas Torrat amb el pretèrit mas d’en Rocafort. En data incerta i amb nom desconegut el mas fou adquirit pel notari Joan Garrich i Torrents (1763-1837) i, fins a l’any 1846 es va dir “masia de Garrich”,
L’àvia paterna, Filomena Montserrat Mampel, -vinguda de Villores de petita; tota la resta de la família és vilanovina de dècades- vivia al número 9 del carrer de les Tires, i allí vaig néixer el 2 d’abril del 1945, on van anar a viure la meva mare Paquita Roig Romagosa i el meu pare Joan Inglada