L’arqueòloga Marija Gimbutas va estudiar més de 3.000 jaciments a l’est d’Europa i va constatar que en les escultures, pintures i gravats i enterraments, d’aquelles cultures preindoeuropees de fa entre 35.000 i 5.150 anys, no hi apareixien armes, cabdills ni batalles, no hi ha cap indicador de dominació de gènere com les que posteriorment instaurarien les androcràcies indoeuropees i semites, fundadores del Patriarcat, sobre les dones.
… la desfeta de les cultures pre-indoeuropees va començar quan van aparèixer en escena els primers pobles militaritzats indoeuropeus, fa 6.000 anys, l’origen geogràfic dels quals era a les grans estepes entre el Mar Negre i el Mar Caspi, l’Estepa Pòntica, on pasturaven els seus ramats de bestiar i des d’on es va expandir la llengua mare dels idiomes indoeuropeus que actualment es parlen a la major part d’Europa. … Hi va haver un altre focus en l’origen del patriarcat; més al sud; són els semites provinents dels deserts de Síria i d’Aràbia… Les invasions àries i semites, societats estructurades patriarcalment, jeràrquiques i adoradores de Déus masculins, van acabar amb la societat matrifocal cremant pobles sencers, assassinant a tort i a dret, principalment els homes, esclavitzant sexualment i laboral les dones, arrasant-ho tot on arribaven i implantant el Patriarcat.
Els genomes de 69 europeus de 8.000 a 3.000 anys enrere confirmen així la “hipòtesi de l’estepa” … Fa 4.500 anys, els ramaders que hi vivien es van estendre per Europa gràcies als seus flamants carros de rodes. El macro-estudi genòmic internacional, del 2015, ha estat coordinat pel genetista David Reich, de la Universitat de Harvard, al costat de Boston, i ha comptat amb la participació dels arqueòlegs i pre-historiadors Manuel Roig Guerra, de la Universitat de Valladolid; Roberto Risch, de l’Autònoma de Barcelona; i Rafael Garrido Pena, de l’Autònoma de Madrid. Les dades, basades en una nova estratègia molt eficaç de seqüenciació (lectura) d’ADN es presenten a la revista Nature.
Anàlisis genètiques fetes el 2017 permeten afirmar que aproximadament el mateix nombre d’homes i dones van participar en la migració dels agricultors d’Anatòlia a Europa. No obstant això, per a les migracions posteriors des de l’Estepa Pòntica durant l’Edat del Bronze primerenca, trobem un biaix masculí molt fort. S’ha observat que hi ha molt pocs cromosomes X dels migrants Yamna, el que indica que hi havia potser una desena d’homes migratoris per cada dona migratòria. (Això, 1 dona per cada 10 homes, no se sap que pot indicar).
L’euskera i la cultura basca són més antigues que el patriarcat, cosa única a l’Europa occidental. Més recentment, un dels genetistes més respectats i professor de la Universitat d’Oxford, Stephen Oppenheimer, ha publicat un llibre de gran repercussió en els cercles acadèmics britànics: The origins of the British (Els orígens dels britànics). En aquest llibre, Oppenheimer desmunta el mite de l’existència a Gran Bretanya d’una població originària celta a la qual poblacions anglosaxones-normandas van envair. Per a això, el professor d’Oxford compara les dades genètiques dels estudis científics de les ultimes dècades i extreu la conclusió que els britànics procedeixen del refugi cantàbric-aquità.
Les més velles tradicions de les cultures siberianes (d’on prové el terme de xamanisme) assenyalen que el primer xaman va ser una dona que disposava de poders meravellosos; sempre han estat molt nombroses les dones xamans. Els autors que han estudiat aquestes cultures sempre van quedar sorpresos que els vestits rituals dels xamans fossin femenins. Això s’explica, potser, per l’origen femení del xamanisme.
Les Bruixes van ser les xamanes europees pre-cristianes. Dones que, des del Paleolític Superior fins a l’època de la Inquisició, van desenvolupar cosmovisions i pràctiques espirituals, guaridores, visionàries, rituals i de gènere que van inspirar i van guiar les seves vides i les de les comunitats on van viure. Van ser dones sàvies, és a dir, dones que tenien coneixements, poder i respecte, similar al que obtenen les xamanes indígenes en les seves societats originàries. Per això, més enllà de les diferències culturals més externes, trobem moltes similituds entre les cosmovisions i les pràctiques de les Bruixes europees pre-cristianes i les de xamanes d’altres pobles ancestrals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!