Avui, 23/4/2021 a les 23:50 publico aquesta breu història del llibre, extreta del llibre L’infinit dins d’un jonc, que dedico a tots els Jordis, desitjant-los que hagin gaudit d’un feliç dia de la seva onomàstica.
Com a preàmbul vull deixar clar que hi ha tot d’històries sobre la celebració del dia del llibre que van, en el seu origen, des de l’interès comercial fins a l’hostilitat del poder espanyol en vers el poble català. Només cal llegir els contrasentits que hi ha als articles del Dia Internacional del Llibre, Día del Idioma Español i altres de semblants si cerquem per internet amb el títol d’aquests articles citats.
Tanmateix, tenint en compte la realitat arrelada a casa nostra, prossegueixo amb l’objectiu inicial.
… fa més de cinc mil anys, els avantpassats dels llibres —i de les tauletes tàctils—, eren les tauletes d’argila.
A les ribes dels rius de Mesopotàmia no hi havia joncs per fer papir, i escassejaven altres materials com la pedra, la fusta o la pell, però l’argila era abundant.
Després de segles buscant suports, i d’escriptura humana sobre pedra, fang, fusta o metall, el llenguatge va trobar finalment la seva llar en la matèria viva.
En el tercer mil·lenni aC. els egipcis van descobrir que amb aquells joncs podien fabricar fulles per a l’escriptura, i en el primer mil·lenni ja havien estès aquest descobriment als pobles del Pròxim Orient. Durant segles, els hebreus, els grecs i després els romans van escriure la seva literatura en rotlles de papir.
A mesura que les societats mediterrànies s’alfabetitzaven i es tornaven més complexes, necessitaven cada vegada més papir, i els preus pujaven amb l’auge de la demanda. La planta era molt escassa fora d’Egipte, i com el coltan dels nostres telèfons intel·ligents, es va convertir en un bé estratègic. Va arribar a existir un poderós mercat que distribuïa el papir en rutes comercials a través de l’Àfrica, Àsia i Europa. Els reis d’Egipte es van apropiar del monopoli de la manufactura i el comerç de les fulles; els experts en llengua egípcia creuen que la paraula «papir» té la mateixa arrel que «faraó».
Heus ací què va succeir, amb inesperades conseqüències per a la història del llibre, a principis del segle II aC. El rei Ptolemeu V, rosegat per l’enveja, buscava la manera de perjudicar una biblioteca rival fundada a la ciutat de Pèrgam, a l’actual Turquia. L’havia creat un rei hel·lenístic de cultura grega, Èumenes II, … Des de la seva capital, Èumenes intentava eclipsar la brillantor cultural d’Alexandria en un moment en què declinava el poder polític egipci. Ptolemeu … va fer empresonar el seu bibliotecari, Aristòfanes de Bizanci, quan va descobrir que planejava instal·lar-se a Pèrgam sota la protecció del rei Èumenes, acusant l’un de traïció i l’altre de robatori. Va interrompre el subministrament de papir al regne d’Èumenes, per doblegar la biblioteca enemiga … La mesura podria haver sigut demolidora, però l’embargament va impulsar un gran avenç que, a més, immortalitzaria el nom de l’enemic. A Pèrgam van reaccionar perfeccionant l’antiga tècnica oriental d’escriure sobre cuir, una pràctica que fins aleshores havia sigut secundària i local. En record de la ciutat que el va universalitzar, el producte millorat es va anomenar «pergamí». …-pensaments tatuats a la pell- algú va poetitzar. Uns quants segles més tard, aquest descobriment canviaria la fisonomia i el futur dels llibres.
Tanmateix … l’any 212, més de trenta milions de persones, des de Britània fins a Síria i des de Capadòcia fins a Mauritània, un bon dia, en llevar-se, per decisió de l’emperador romà Caracal·la, adquirien la ciutadania romana.
Sentir-se romà consistia en tenir accés a una infinitat de privilegis, entre ells, les biblioteques, i a contemplar sense estranyesa els rotlles de papirs i pergamins i els còdexs com a part del paisatge quotidià;
Els conjunts de tauletes lligades, en llatí, els anomenaven «còdexs». Després es van substituir també les petites plaques de fusta o metall per fulls flexibles de pergamí o papir que es doblegaven en forma de plecs. Van cosir aquells plecs i els van enquadernar. Van protegir els petits quaderns tapes dures folrades amb cuiro. Aparegué el «llom», amb el títol de cada obra, novetat que a les prestatgeries els identifica; els primers llibres de butxaca van ser els còdexs pugillares, que es podien subjectar amb una mà.
La pèrdua de tanta riquesa hauria sigut senzillament inconcebible per a qualsevol que visqués en aquells ambients. Però van venir les invasions bàrbares, els incendis de les biblioteques i l’Imperi romà d’Occident es va ensorrar l’any 476. Des de principis del segle IV , fervents funcionaris irrompien als banys i a les cases particulars per requisar llibres «herètics i màgics», que es convertien en fum a les fogueres públiques … L’any 529, l’emperador Justinià va tancar l’Acadèmia d’Atenes
… quan la decadència sembla inevitable, les faules, les idees i els mites de Roma troben un paradoxal refugi als monestirs. Cada abadia, amb la seva escola, biblioteca i scriptorium, alberga una espurna del Museu d’Alexandria en temps de decadència. Allà, alguns monjos —i també monges— es converteixen en infatigables lectors, conservadors i artesans llibrers. … copien i preserven els millors llibres pagans.
A finals del segle XI es funden les primeres universitats a les ciutats de Bolonya i Oxford —l’Acadèmia ressuscitada. Per les rutes musulmanes i els territoris fronterers, els mercaders porten de la Xina i Samarcanda fins a la península Ibèrica una novetat: el paper, anomenat així perquè recorda el papir, fàcil de produir … revoluciona la cultura occidental quan Gutenberg inventa la impremta. Els llibres tornen a expandir-se. Els europeus recuperen el somni alexandrí de les biblioteques infinites i el saber sense límits.
I el segle XXI apareixen unes noves tauletes lluminoses que s’acaricien amb el tou dels dits i que recorden les d’argila de fa cinc mil anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!