Arran de la pujada a l’Estació Espacial Internacional, de la nau Crew Dragon de l’empresa SpaceX, elevada pel coet Falcon 9, l’astrònom Joan Anton Català, el dia 4 de juny, es defensava amb aquest piulet potser no prou afortunat, dels atacs que va rebre, en els que es comparaven les despeses de la cursa espacial amb les precarietats humanes. Poc afortunat, crec, pel fet d’oposar la despesa espacial a la despesa d’aviació militar. Les meves reflexions van en el sentit d’intuir que les precarietats no hi són per manca de diners sinó per necessitats del Poder.
El Jordi Griera, president d’Ineval, va escriure aquest article en el que parla de l’economia actual, els diners, l’endeutament i de la Renda Bàsica com a solució. I jo hi estic d’acord; és la millor solució dins del Patriarcat.
A les darreres centúries hem aprés a llegir segons les necessitats del Poder. Fa més de mig segle ens han entrat la ràdio i el televisor a casa i hem escoltat i hem vist el que al Poder li ha convingut. A les darreres dues dècades han creat les xarxes socials en les que els algoritmes detecten com som i ens subministren els textos i els audiovisuals apropiats per acabar-nos de conduir cap on el Poder vol. L’agnotologia és l’estudi de la ignorància o dubte culturalment induït, especialment a la publicació de dades científiques errònies o tendencioses. El terme va ser introduït el 1999 per Robert Proctor, professor nord-americà d’Història de la ciència i de la tecnologia a la Universitat de Stanford.
El llibre VENT D’ALLIBERAMENT – Manual de la Consciència del Jordi Griera, tracta dels Valors Humans com a nexe d’unió de les dues consciències, l’Orgànica, la de cada persona i la General. A l’apartat: “Cloenda”, subapartat: “Una nova perspectiva humana”, al tercer paràgraf del final hi trobem: «La majoria dels éssers estan en comunió permanent amb la Consciència General; però els humans necessitem “apagar el jo” per adonar-nos-en. Les nostres cèl·lules no tenen “jo” i mostren la seva saviesa universal innata.»
En el sub-apartat “Consciència, personalitat i Valors”, al tercer paràgraf hi trobem «Ens hi aproparem si recordem la definició que hem donat per a l’Amor: “Obrir-se a la totalitat i donar-se sense barreres“. Quan ens donem, cau la muralla de l’ego, del “jo” que un dia va construir el nostre cervell per a protegir-se de l’entorn, és a dir, per a separar-se millor dels altres éssers. L’Amor ens fa abandonar fins i tot la nostra personalitat, que és el vestit de l’ego.
Ens quedem oberts a tots els altres “jos”, en la comprensió espontània que són el meu “jo”. És una obertura candorosa, innocent. Semblaria que som vulnerables, si no fos que el nostre ésser és invulnerable.»
I ja hem arribat al punt clau: «el “jo” que un dia va construir el nostre cervell per a protegir-se de l’entorn». La qüestió és esbrinar com era aquest entorn a la societat Matrística i com i per què el va transformar el Patriarcat.
Bachofen, fruit de la seva investigació, va escriure un llibre en què explica la qualitat i la funció social i civilitzadora de la libido maternal a les primeres societats humanes; el que ara ja l’antropologia amb la nova aportació de la revolució arqueològica està confirmant; la fraternitat, la pau, l’harmonia i el benestar d’aquelles societats de l’anomenat Neolític a la Vella Europa, procedien dels cossos materns, del que és maternal, del món de les mares. No d’una religió de les Deesses ni d’una organització política o social matriarcal, sinó dels cossos materns. És a dir, que aquella societat no provenia de les idees o del món espiritual, sinó de la substància emocional que fluïa dels cossos físics i que organitzava les relacions humanes en funció del benestar; i d’on sortien les energies que vertebraven els esforços per tenir cura de la vida humana. (Casilda Rodrigañez, “El asalto al Hades”). En resum, fa alguns mil·lennis teníem consciència de l’existència i el Patriarcat ens ha “esborrat” aquest coneixement i ara ens passem la vida desorientats, cercant no-sabem-què i ho tenim davant els nostres nassos!
Els conceptes de “sexe” i “amor” actuals són producte del Patriarcat.
1-Els Valor humà de l’Amor té l’origen en la simbiosi materno-filial. No és res més! La definició que dona en Jordi Griera: “Obrir-se a la totalitat i donar-se sense barreres“. El Patriarcat s’ha inventat altres coses per eliminar aquesta definició.
2-La identitat era grupal, i els fills no eren propietats de mares individuals, sinó de tota la família. Aquesta organització social i familiar, la societat matrística, va ser invariable entre els europeus des del Paleolític Superior fins al Neolític, fa entre 35.000 i 5.150 anys, quan apareix l’escriptura cuneïforme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!