Enguany ha fet 5 anys que ens va deixar Benet Rossell i la seva vila natal ha volgut recordar-lo en les jornades “Àger Literària” amb una taula rodona, sota el títol ‘L’escriptura d’en Benet Rossell’, amb la participació del poeta, editor i traductor de poesia sabadellenc Antoni Clapés; de l’escriptor Ferran Garcia, autor de contes, poesia i novel·la; el poeta i crític literari català Jaume Pont, i el poeta, escriptor i activista cultural balaguerí Carles M. Sanuy.
Quan va morir en Benet, l’agost del 2016, a la festa dels avis d’Àger, celebrada el 26 d’octubre, els alumnes de l’escola van voler homenatjar Benet Rossell. A l’escola hi anaven els meus néts i a través de l’AMPA em van demanar la col·laboració per fer un muntatge en vídeo que a la Cristina Giorgi, que vaig conèixer aquell dia, li va agradar molt. Ella em va avançar el que es faria per la fira, el dia 3 de desembre en homenatge al Benet.
Va arribar la Fira d’Àger i no vaig poder assistir a la inauguració de l’exposició ni a tot el que va venir després, fins al cementiri. Es pot veure un magnífic reportatge de tota la performance gràcies al vídeo de l’Adolf Alcañiz. A la tarda vaig anar a la porcellada i vaig participar en la performace de les lletres de la Marta Darder i vaig pujar a l’escenari (sóc el de la segona ‘e’ de Benet). L’endemà vaig anar a veure l’exposició Lo Quixon i els dos vídeos, el meu de l’escola i el d’en Benet sobre Colom Colom i la cassolada del «No a la ‘Gerra’» del minut 4:00. Per cert, el programa de l’ajuntament il·lustrat amb el quadre Kitschot, 2005 el van manipular: van accentuar Quixón/m i van convertir Kitschot en Kitschón.
També va venir a la fira un amic, poeta i escriptor de ciència ficció en català i en esperanto: Abel Montagut i va anar a veure el mateix que jo i després vam dinar plegats i ho vam comentar. Ell em va insinuar l’enllaç entre Quixot-Quixom-Kitschot i això encara em té intrigat avui. He llegit el que diu Masoliver en el catàleg de Lo Quixon, he escoltat i vist la taula rodona a tres parts Rossell-Coover-Masoliver, he llegit gairebé tots els escrits de Paral·lel Benet Rossell i no he trobat referències explícites sobre el Kitsch. Quan vaig fer l’assignatura d’història de l’art no recordo que ho estudiéssim. No sé si Kitsch Barcelona de l’Anna Pujadas, publicat el setembre-2016 em pot servir de guia…
No havia fet fortuna això de Kitschot tampoc el 2006, a l’exposició de Balaguer li van canviar el nom a ‘Kitchot’ i ‘Kitxot’. No sé si els participants de la Taula rodona me’n podrien fer cinc cèntims per orientar -si és que cal orientar res- la imaginació de l’Abel i la meva. Gràcies a la bestreta.
Aquest interès va venir de que jo també sóc esperantista i es van donar una sèrie de circumstàncies que ara detallaré, no sé si en l’ordre que van anar apareixent, que van produït que el congrés bianual de l’Associació Catalana d’Esperanto (ACE), es fes del 12 al 15 d’octubre del 2017 a Àger:
– la ciutat més esperantista de Catalunya, de sempre ha estat Sabadell i alguns esperantistes d’aquesta ciutat són socis gairebé fundadors de l’Agrupació Astronòmica i des que van inaugurar el COU a Àger que proposaven fer aquest congrés.
– el president de l’ACE el 2017 és de Lleida, comerciant agropecuari internacional fent servir només l’esperanto (no sap anglès) i té un fotimer de coneixences entre les quals el president de l’Acadèmia Internacional de Ciències, Amri Wandel, professor astrofísic coneixedor del COU i interessat en actuar-hi.
– un altre astrofísic esperantista cordovès, David Galadí, ex-director de l’Observatori franco-espanyol de Palo Alto, Almeria, col·labora amb el COU des dels inicis del projecte, essent llavors professor de la Universitat de Barcelona.
– llegint l’entrevista d’Eugeni Bonet a Paral·lel Benet Rossell vaig trobar unes expressions reveladores: “… mirar a través d’un forat és una manera de capturar el que normalment es nega a ser percebut, ja que amb dos ulls, hi veus, però amb un de sol … hi mires! Instruments com … el microscopi i el telescopi són eines per percebre altres realitats, petites o grans; paradoxa entre el «micro» i el «macro» … “. I en aquest sentit sentit revelador, Amri Wandel, en un article sobre astrobiologia, va dir: “L’evolució de la vida és un fenomen comú en el cosmos. Però com va començar la vida és probable que ho sapiguem no amb el telescopi sinó amb el microscopi.”
– després de la festa dels avis on els nens de l’escola van fer una representació «rosselliana» del poema «Les cases», la mateixa que es va veure el dia 3 de desembre, vaig decidir traduir-la a l’Esperanto.
– el dia de la fira, tot dinant amb l’Abel Montagut, les respectives parelles i la filla Esther, ens vam animar i vam començar amb la pluja d’idees… i decidim que acceptem la proposta de fer el congrés i l’intitulem:
Àger – Montsec: més enllà dels límits!
– dies després ens assabentem del descobriment realitzat per l’Observatori Astronòmic del Montsec del seu primer exoplaneta
… i resolem:
Si Àger descobreix un nou exoplaneta, el primer “nostre”, mentre traspassa Benet Rossell, que emmarca el seu treball en la paradoxa entre “micro” i “macro”, els seus micromons i el seu Arbre Paër, decidim que volem anar més enllà de qualsevol emmarcament.
Així que, en aquest congrés explorarem els límits del nostre origen, l’origen del Montsec amb els estudis de Joan Rosell. A més, aquest any és el 525è aniversari del descobriment d’Amèrica, sota la iniciativa d’un personatge, Colom, -també tractat per Benet Rossell- la ruptura dels límits del món conegut -hem convidat en Jordi Bilbeny dins dels actes per al públic no esperantista. També tractarem els límits de la resistència humana a les guerres, -enguany és el centenari de la mort de Zamenhof, que després de dedicar tota la seva vida a la Pau li esclata la primera Guerra Mundial, just a punt de començar el 10è Congrés Internacional d’Esperanto el 1914 a París, preludi del seu final. Presentació de Tagoj kaj ruinoj, (dies i ruines) la retirada, el 1939, els camps de concentració, les malalties, a l’exili de Jaume Grau Casas, compilador i traductor principal de l’Antologia Catalana en Esperanto. Farem tallers per a estudiar els límits de l’expressió a través de la poesia (traduirem Benet Rossell) i l’art en general, i els límits de l’univers.
De fet, l’esperanto és un idioma més enllà dels límits dels idiomes nacionals, un llengua sense amos, l’idioma que proporciona una igualtat real en la comunicació internacional.
Tractarem de tots els límits dins del Sistema Solar: geològics, geogràfics, del patiments humans, del consum, de l’expressió, dels sentiments, el que podríem anomenar endolímits i més enllà del nostre sistema estel·lar, exposarem el que en diem exolímits com l’exociència-ficció, la llum de les estrelles i l‘exovida (vida més enllà del Sistema Solar).
I a la recepció a l’Ajuntament els nens de l’escola recitaran el poema «Les Cases» de Benet Rossell en català, romanès, àrab, castellà i esperanto.
La pàgina del congrés és a: http://www.esperanto.cat/kongr
…
Des que vaig “iniciar-me” en l’obra d’en Benet a partir de la col·laboració amb l’escola dels meus néts, he anat comprant a llibreries de vell el que he trobat, d’ell i d’ell amb altres, per ordre alfabètic:
A Frec (Epigrafies/Epigramies)
A quattro mani
An American Exhibition
Ballo i Mascheran
Galerie Timao – Den Haag
Kitschot
Lo Quixon
Micro-òpera
Parallel: Benet Rossell
Ratlles horitzontals
Road Poetry
Robert Coover
Tipus i contratipus
En el “Com si fos dit per Benet Clapés” del A Frec de Víctor Sunyol on hi he llegit “Construir a quatre mans (a quatre ulls) un obert horitzó, un tènue paisatge on cel i plana s’emmirallen les formes” que m’ha connectat instantàniament i emotiva amb “A quattro mani”, l’exposició a Àmbit (Barcelona) que vaig visitar el novembre del 2016.
Me’l vaig llegir tot i em va agradar, especialment el XVIII:
Obertes finestres dels sentits
devers el migdia boirós!
——————–Un àngel
frega l’angle d’un porticó
amb el seu vol, meitat melangia
——————–meitat misteri.
Apertaj fenestroj de l’ sensoj
al la tagmezo nebula!
—————– Anĝelo
tanĝas iun ŝutran angulon
per duone melankolia flugo
—————– duone mistera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!