Tinc la sensació que no pensem gaire per nosaltres mateixos; ens passem la vida, i més ara a les xarxes «socials», repetint consignes, sentències, frases fetes, refranys, màximes, dites, etc. Avui mateix, dia de la dona, és impressionant la quantitat de missatges escampats per la xarxa, que queden molt bé, sobre tot si estan il·lustrats, però que no aporten cap solució al problema de la dona.
Quin és el problema de la dona? Que la cosa ve de lluny, que el sistema ens hi té perfectament adaptats i que repetint de tant en tant els tòpics pseudo-feministes ens allibera de trobar-hi la solució.
L’arqueòloga Marija Gimbutas va recopilar i confrontar la informació desenterrada en més de 3.000 jaciments del Neolític europeu (Hongria, Sèrbia, Croàcia, Bulgària, Romania, Àustria, Polònia, Itàlia, Grècia, Sicília, Malta, Xipre, Turquia,…) als que va agrupar en un gran complex cultural que va denominar la Civilització de la “Vella Europa”. “Fa 35.000 anys hi havia una societat igualitària, habitada per uns 20.000 neandertals, pacífica, prospera i jovial. Les seves ciutats no tenien murs defensius, i en el seu art no s’aprecien escenes de violència; amb poblacions autònomes de diversos milers d’habitants; es coneix la metal·lúrgia, però no s’aplica per fabricar armes. (…) El seu culte està guiat per dones i la descendència passa per línia femenina, però no hi ha domini sobre els homes sinó igualtat entre els sexes.”
Les invasions àries i semites, entre un i dos milions d’homo sapiens, les primeres, provinents de les estepes russes, cap a la vella Europa i també cap a la Conca de Tarim (Xina) i la Vall de l’Indus, abans dels Vedes, i les segones, provinents dels deserts de Síria i d’Aràbia, cap a l’Orient Mitjà, constituïdes per pastors-ramaders nòmades, militaritzats, domadors del cavall, els aris, i del camell, els semites, estructurats patriarcalment, jeràrquics i adoradors de Déus masculins, van acabar amb la societat matrifocal cremant pobles sencers, assassinant a tort i a dret, principalment els homes, esclavitzant sexualment les dones, arrasant-ho tot on arribaven i implantant el Patriarcat.
Els genomes de 69 europeus de 8.000 a 3.000 anys enrere confirmen així la “hipòtesi de l’estepa” … Fa 4.500 anys, els ramaders que hi vivien es van estendre per Europa gràcies als seus flamants carros de rodes. El macro-estudi genòmic internacional, del 2015, ha estat coordinat pel genetista David Reich, de la Universitat de Harvard, al costat de Boston, i ha comptat amb la participació dels arqueòlegs i pre-historiadors Manuel A. Rojo Guerra, de la Universitat de Valladolid; Roberto Risch, de l’Autònoma de Barcelona; i Rafael Garrido Pena, de l’Autònoma de Madrid. Les dades, basades en una nova estratègia molt eficaç de seqüenciació (lectura) d’ADN es presenten a la revista Nature.
Anàlisis genètiques fetes el 2017 permeten afirmar que aproximadament el mateix nombre d’homes i dones van participar en la migració dels agricultors (neandertals) d’Anatòlia a Europa. No obstant això per a les migracions posteriors des de l’Estepa Pòntica (pastors, homo sapiens) durant l’Edat del Bronze primerenca, trobem un biaix masculí molt fort. S’ha observat que hi ha molt pocs cromosomes X dels migrants Yamna, el que indica que hi havia potser una desena d’homes migratoris per cada dona migratòria.
La ramaderia: de la dominació animal a la dominació humana
Per a això fixarem la nostra atenció en un element comú que tenen tots dos pobles (indoeuropeus i semites) en contraposició a les cultures sedentàries i eminentment agrícoles pre-indoeuropees (neandertals), això és la seva manera de vida ramadera i nòmada (Homo sapiens). És a dir, crien ramats i es canvien freqüentment de lloc en funció del creixement de les pastures. Aquesta ramaderia nòmada va suposar un transcendental canvi evolutiu pel que fa a les tècniques del caçador paleolític, ja que mentre aquest últim seguia o esperava les grans migracions de herbívors per a la seva caça, el pastor nòmada ja no segueix a la bandada, sinó que la dirigeix, s’apodera d’ella. Apareix d’aquesta manera per primera vegada en la història el concepte d’apropiació (de la naturalesa): “aquesta vida (animal) ara és meva.” Des del punt de vista de les cosmovisions arcaiques, aquest fet és sacríleg, ja que va suposar trencar, trencar de facto, el vincle ancestral i sagrat entre animals i humans que havia perviscut generació rere generació des del principi dels temps a través de l’espiritualitat naturalista paleolítica.
… en l’acte de matar el llop perquè no es mengi les meves ovelles, l’instrument de caça es transforma en arma. (…) L’arma és un instrument de caça usat per “matar per matar”. Les armes apareixen en el moment en què es mata el llop, com manera sistemàtica del viure, perquè no mengi una cosa de la qual jo m’estic apropiant.
Resum: l’origen de la guerra i de la dominació de la dona és el mateix: l’homo sapiens → el Patriarcat
Aquesta societat actual NO TÉ SOLUCIÓ.
Algú (savi o no) ja va dir que: «És incongruent tornar a fer la mateixa cosa una vegada darrere l’altra i esperar resultats diferents». I he arribat a pensar que això potser està basat en la consciència concreta. De moment ho deixo aquí amb els següents punts que crec que caldria desenvolupar:
1- acabar amb la dominació/explotació animal. La carn es substitueix per elaboracions d’imitació.
2- recuperar la societat matrística: l’extero-gestació com a nexe d’unió amb la resta del món durant l’etapa primal, la imprescindible satisfacció del plaer.
3- recuperar els valors humans anteriors al Patriarcat de la unió de l’home amb la consciència General.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!