El meu bloc

Cal canviar l'acció per a què canviï el resultat. - Bloc personal de Joan Inglada Roig

16 de març de 2022
0 comentaris

PIF – (Pupteatra Internacia Festivalo) Festival Internacional de Titelles

L’1/12/2021 l’Olga, membre de l’Estaquirot Teatre, em va comunicar que volia que jo participés en el programa Islàndia de l’Albert Om, a la secció El mètode Guitart amb Anna Guitart, que tracta de les característiques dels idiomes i aquest dia presentaven l’Esperanto per suggeriment del Guillem Albà, fill de l’Olga, recordant que els seus pares el van aprendre per anar a un festival de titelles en Esperanto a l’antiga Iugoslàvia. Poc abans de començar el programa em va telefonar l’Anna Guitart per alliberar-me de la meva participació, ja que ho havia organitzat tot amb el Ferriol Macip, a qui coneixia del món de la Ràdio. Per sentir l’àudio del programa, cliqueu aquí. Les explicacions en relació als pares del Guillem són als minuts 2:25 i 10:40.

La història comença quaranta anys abans a Vilanova i la Geltrú. A la Comparsa del Vidalot de l’any 1980, amb la rambla plena a vessar, naixia la Banda Puig.

Els components de l’Estaquirot Teatre, hi tocaven diferents instrument, tuba, saxo, clarinet, trompeta, percussió, etc. i jo hi vaig tocar la trompeta a partir del 1981. Ells sabien que jo era esperantista i em van dir que els agradaria participar en el Festival Internacional de Titelles, en Esperanto, PIF (Pupteatra Internacia Festivalo) que es celebra anualment a Zagreb. En el PIF, les obres s’havien de representar en Esperanto. Els vaig dir que si volien els podria ajudar. Els vaig traduir l’espectacle “Tutilimundi” i els vaig fer un curs accelerat d’Esperanto a l’estiu. En Joan Moretó, esperantista i membre, en aquell temps, de la Junta de l’Associació Catalana d’Esperanto, s’oferí a revisar els texts i a supervisar la dicció dels membres del grup, cosa que els permeté actuar adequadament.

I a l’octubre del 1981 l’Estaquirot Teatre compost per l’Olga, el Bertu, el Lluís, el Pau, i el Lluisma, més la Pilar i jo mateix, vam participar en el 14è Festival Internacional de Titelles en Esperanto de Zagreb.

 

Els grups participants d’aquell any es poden veure en la nota en croat cap al final d’aquesta pàgina: https://esperanto.hr/arhiva/pif_esperanto.htm (Ctrl-F fragmentoj) i el darrer dia es van repartir els premis que els jurats internacionals corresponents va atorgar. Es veuen cap a la meitat d’aquesta pàgina: https://www.pif.hr/images/Dokumenti/Nagrade/nagrade1_29.pdf (Ctrl-F 1981) entre els quals hi ha el grup lEstaquirot Teatre i jo mateix (Joan Inglada).

Vet ací la secció on sortim nosaltres.

Al grup L’Estaquirot li van donar el premi per “la sukcesa provo revenigi la pupojn al la fontoj de eŭropa pupismo” (l’intent reeixit de retornar els titelles a les fonts titellaires europees).

Jo vaig participar en el Festival com un actor més del grup i em van donar el premi (Ctrl-F 1981) al “pupisto kiu plej bone parolas Esperanton ekster la scenejo” (titellaire que millor parla l’Esperanto fora de l’escenari) 😉 .

 

L’actuació de l’Estaquirot Teatre els va agradar tant que els van organitzar una gira per Croàcia pel maig de l’any següent, a la que s’afegí l’actor Toni Albà, “substituint-me”, ja que jo no podia absentar-me del meu lloc de treball. El Toni Albà, també va seguir el curs accelerat d’esperanto.

En aquells moments el PIF estava organitzat per Internacia Kultura Servo (Servei de Cultura Internacional). que tenien de director, Zlatko Tiŝljar, e.p.d. que va participar en el Congrés Català d’Esperanto de Barcelona del 2011,

i de secretari, Spomenka Ŝtimec, que a més va ser la nostra acompanyant durant tot el festival.

Vet ací una anècdota: els organitzadors del festival van hissar banderes dels països dels grups participants i nosaltres vam dir que no veiem la nostra bandera. Spomenka va somriure dient: “Mireu-la, és la tercera!” Nosaltres vam respondre que aquella no era la nostra bandera i que no actuaríem sota aquella bandera. “Malauradament no tenim la bandera catalana”, va dir Spomenka. “Cap problema; et podem prestar la nostra bandera”, vam respondre. Al cap d’un minut la nostra bandera va ser hissada. Tanmateix, mitja hora més tard, ens van informar que el director (Zlatko Tiŝljar) no permetia aquella bandera perquè en aquells dies el ministre espanyol Rodolfo Martín Villa visitava la capital Belgrad per estudiar com funcionava la República Federal Socialista amb l’objectiu d’un nou sistema d’autonomia espanyol i el director temia crear conflicte polític. Vam decidir que només actuaríem sense la bandera que no era la nostra i hi van estar d’acord😉. Potser per treure una mica de mal rotllo, Spomenka ens va comentar que el municipi de Zagreb estava estudiant de demanar agermanar-se amb Barcelona. I nosaltres vam pensar que no estava malament: la capital de la República de Croàcia amb la capital de Catalunya. Però la irònica Spomenka, va afegir, «la segona capital iugoslava amb la segona capital espanyola», i vam somriure una mica i ho vam deixar així.

Història i actualitat del PIF.

El PIF (Festival Internacional de Teatre de Titelles) es va fundar el 1968 pel Club Esperantista d’Estudiants (SEK- Studenta Esperanto-Klubo). Se celebra anualment des de 1968 a Zagreb i Velika Gorica i va tenir un clima esperantista des dels seus inicis fins a finals dels anys vuitanta. La idea del festival va ser de Tibor Sekelj, i va ser realitzada per Roger Imbert i Zlatko Tišljar.

El 1972, quatre anys després, es va fundar l’empresa esperantista Servei Cultural Internacional (IKS-Internacia Kultura Servo). IKS va ser una firma que també van crear els esperantistes, que es van convertir en els seus empleats i que va col·laborar amb la Lliga Esperantista Croata (Kroata Esperanto-Ligo). L’iniciador i director de l’IKS va ser Zlatko Tišljar, aleshores president de l’Associació Juvenil Esperantista de Iugoslàvia. A més d’organitzar els següents PIF, com a tasca principal i promoure l’esperanto, també es va involucrar en l’edició i en una gran varietat d’activitats culturals. Fins al 1984 va ser una empresa totalment independent i després un servei professional de la Lliga d’Esperanto de Croàcia. La companyia va formar uns activistes esperantistes molt valuosos, que també van ser actius després. A les darreries de la dècada de 1980, els components del Servei Cultural Internacional van canviar i l’entitat va perdre el seu caràcter esperantista. A la dècada de 1990, el nou director d’IKS no era esperantista i les activitats d’esperanto d’IKS van cessar gradualment. Des del 2013, IKS canvia de nom a: Centre Cultural Travno.

http://www.esperanto.hr/arhiva/galerio_3.htm (Ctrl-F IKS)

IKS (Internacia Kultura Servo = Servei Cultural Internacional) A la foto, des de l’esquerra: Jadranka Farszky, Milena Margetić, Josip Pleadin, Spomenka Štimec, Judita Rey Hudeček i Ivan Špoljarec (Štef), i a sota hi ha Zlatko Tišljar (Pajo). La foto és de 1983 davant de la casa d’Amruševa 5 a Zagreb, que era la seu d’IKS.

El programa del PIF estava en gran part en Esperanto, sobretot mentre la secretària del festival va ser Spomenka Štimec (fins el 1988). L’Esperanto també era la llengua oficial del festival. Spomenka Štimec va ser la principal organitzadora del PIF durant gairebé 20 anys. Després l’Esperanto va passar a ser una de les llengües oficials del PIF; moltes presentacions i cartells eren (també) en esperanto, les companyies de titelles estrangeres portaven els seus companys esperantistes, i també hi havia esperantistes, tant nacionals, com estrangers, que visitaven el PIF.

A la dècada de 1990, el PIF va perdre el seu esperantisme, i cada cop hi ha menys esperantistes a IKS. L’any 2009 va ser el 42è PIF. Durant aquestes 4 dècades es van fer centenars d’actuacions amb titelles de tots els continents. Tanmateix, el festival PIF continua sense parar, el 2016 ja era el 49è, però l’esperanto ja no s’utilitzava.

El nom PIF i el premi “Tibor Sekelj” s’han mantingut fins ara segons es pot veure en el catàleg de cada any.

En el web actual, on hi ha anunciat el festival d’enguany (2022) podem llegir en anglès i en croat la història del PIF, i com a curiositat traduïm que “PIF no es va quedar a Zagreb. Ha viatjat a Sisak, Varazdin, Karlovac, Pula i Ljubljana a Eslovènia, així com a l’extrem nord en dues ocasions quan va anar a Tromsø a Noruega, la ciutat bessona de Zagreb. Malauradament, la distància geogràfica era massa gran perquè les reunions celebrades el 1978 i el 1981 esdevinguessin una forma permanent de cooperació. En els 53 anys del festival hi han participat més de 920 teatres de més de 53 països de tots els continents.”

Aquesta és la portada del llibre dedicat als 40 anys de PIF- Festival internacional de Teatre de Titelles (fotos, cronologia, llistes, premis, repertori, memòries, articles periodístics, etc.) Trilingüe: anglès, esperanto, croat. Traducció de Lucija Borčić. Es va publicar l’any 2008.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!