Avaluació, de la idoneïtat per analitzar traduccions de cançons, del principi Pentatló, definit per Peter Low per a textos operístics de la tradició de música clàssica europea. Aquestes traduccions, destinades a la interpretació en escena, impliquen un gran nombre de limitacions que modelen la tasca de traducció i les característiques que ha de presentar la versió produïda. La metodologia duta a terme per efectuar aquesta demostració es basa en l’aplicació de cadascun dels cinc paràmetres integrants del principi Pentatló (significat, naturalitat, ritme, rima i cantabilitat).
…
Cantabilitat segons el principi Pentatló de Low
A l’hora de traduir cançons Peter Low, traductor de música vocal estableix el que anomena el Principi de Pentatló. Segons Low l’objectiu de la traducció cantable d’un text és que sigui cantat amb la música preexistent. Low, assegura que la traducció de cançons no s’ha de fer mitjançant només un o dos criteris, que serien el ritme i la rima, sinó seguint cinc criteris. Compara el traductor de cançons amb l’atleta olímpic de pentatló. Mitjançant aquesta metàfora Low afirma que el traductor d’una cançó té cinc proves en les quals cal competir, cinc criteris de traducció que cal aconseguir, i el seu objectiu és obtenir el millor resultat final. Els cinc criteris són: el ritme, la rima, el sentit, la naturalitat i la cantabilitat (Singability)
Tesi doctoral de Joan Alfred Noll Obiol
El principi Pentatló, segons el defineix Low (2003, 2005), es basa en la cerca de l’equilibri entre cinc factors que intenten quantificar fins a quin punt la traducció d’una cançó és adequada per ser interpretada, sota una visió funcional del procés. La proposta de Low, per tant, ofereix “estratègies pràctiques per realitzar bé tasques com aquestes” (2003: 87). Malgrat que també es cuida d’afirmar que “cantar cançons traduïdes és una mala idea” (ibíd.: 88), el seu principi té com a objectiu “ajudar els traductors en el seu pensament estratègic general i la tasca pràctica d’escollir quina de diverses paraules o frases és la millor opció en general” (Low, 2005: 189). Low considera, de fet, que mitjançant l’ús d’estratègies de traducció, com “paràfrasi, transposició i modulació”, així com “paraules afegides per resoldre problemes rítmics i la substitució de rima amb assonància” es poden superar moltes de les dificultats trobades en el procés (ibíd.: 191).
Els cinc factors proposats són el significat, la naturalitat, el ritme, la rima i la cantabilitat. Un bon compromís entre aquests cinc elements faria segons Low que la traducció d’una secció d’òpera fos cantable i, per tant, interpretable. En conseqüència, el mètode ens permetria tant traduir una peça musicotextual cercant-ne la “interpretabilitat” com analitzar una traducció ja existent per veure si ha estat reeixida en aquesta empresa. En tot cas, cal tenir en compte que l’avaluació d’aquestes traduccions “s’hauria de fer no en termes d’un o dos criteris, sinó com un agregat de tots cinc” (ibíd.).
3.1 Significat
El significat d’un text és genèricament el factor més important en traduir un text, però el tractament que se’n fa sota el paraigua de la TEM (traducció enllaçada a la música), i més concretament del principi Pentatló, fa que la seva importància quedi modulada. La traducció d’una cançó pot tenir un skopos que doni al traductor llibertat gairebé d’escriure un nou text, sempre que encaixi amb la música, malgrat allunyar-se del missatge original. Low ho expressa dient que el factor, malgrat això, “encara mereix un rang elevat, malgrat tot, simplement perquè estem parlant sobre traducció” (Low, 2005: 194). És clar, si la cançó o part musicada forma part d’una trama més àmplia, com en un musical, aquesta traducció ho hauria de tenir en compte per no perdre informació necessària en la trama.
3.2 Naturalitat
La concepció de naturalitat utilitzada com a factor per Low, que deriva de la traducció dinàmica definida per Nida, exigeix que el text destí soni “natural” en la cultura per a la qual s’ha generat. Concretament, Nida considera que una “traducció d’equivalència dinàmica apunta a una naturalitat d’expressió completa, i intenta posar en relació el receptor amb maneres de comportament rellevants dins el context de la seva cultura” (Nida, 1964: 129).
Tenint en compte que ens trobem analitzant texts musicats, i, per tant, sovint escrits en vers amb ritmes marcats derivats de les regles rítmiques i d’accentuació de la música, sembla obvi que la naturalitat del llenguatge no serà tan important en TEM com en altres tipus de traducció. Per tant, es justificarà la modulació de la naturalitat en aquest context i la consegüent presa de llibertats en la traducció. Tot i així, en paraules de Low, el text d’una cançó ha de “comunicar eficaçment a la primera, i a la vegada tenir en compte el registre i l’ordre de les paraules” (2005: 196).
3.3 Ritme i accentuació
El ritme, en TEM, és un dels factors més importants i que rarament es podrà modificar profundament en la traducció, donada la preponderància de la visió musicocèntrica en el camp. El ritme musical, així, estructura tant la velocitat en què es representarà la peça com la duració de cada paraula i fins i tot síl·laba. En paraules de Low, “el ritme preexistent no és intocable”, malgrat que requereix “un alt grau de respecte” (2005: 196), i “fins i tot canvis a la melodia no són completament fora de la qüestió” (ibíd.: 197).
Per tal de definir i analitzar el ritme, s’utilitzaran eines relacionades amb el llenguatge musical, que organitza les peces en compassos amb un patró de polsos forts i dèbils, als quals s’ajustarà el ritme de la parla (cantada). Aquests ritmes musicals seran els que la traducció haurà de respectar, malgrat que “[l]es restriccions del ritme del compositor distorsionin el text traduït” i que “de vegades els traductors fins i tot adaptin la música al text traduït” (Low 2012: 73).
3.4 Rima
La rima, tot i ser una de les característiques més representatives dels texts en vers, i moltes vegades de les cançons populars, és un factor que es pot modificar fortament sota el marc de la TEM i concretament del principi Pentatló. Per a Low, fins i tot si en la traducció “la rima és l’opció escollida, això no significa que cada rima hagi de ser una rima perfecta” (2005: 199).
Per tant, veurem com en el text traduït ens podem trobar amb desplaçaments de la rima, conversions de rima assonant a consonant (i viceversa) o fins i tot la pèrdua d’algunes rimes, sempre que encaixin amb el ritme i duració de la música preexistents.
3.5 Cantabilitat (assequibilitat tècnica)
Malgrat la indubtable utilitat del principi Pentatló, quan Low inclou la “cantabilitat” com un dels factors per tal de mesurar la “cantabilitat” d’una cançó, està donant el mateix nom a una part i al tot, i provoca així una certa confusió terminològica. És cert que, un cop definits cadascun dels termes, es pot assolir un bon enteniment de les diferències, però em sembla útil utilitzar un mot diferent per a aquest factor i mantenir cantabilitat com a terme general per designar l’objectiu últim de la traducció.
Deixant inicialment de banda aquesta discussió terminològica, podem afirmar que per a Low el factor cantabilitat és un dels cinc que una cançó ha de complir perquè el text sigui cantable. En la seva opinió, la cantabilitat implica enllaçar els moments clau musicals i semàntics, així com
evitar afegir dificultat per al cantant en la traducció (Low 2005: 193). Destacant d’aquesta definició el fet que la traducció no ha d’afegir dificultats per al cantant, permet etiquetar aquest factor com a “assequibilitat tècnica”, de manera que indica clarament allò que volem ponderar en aquest cas.
Enllaços d’altres mètodes per analitzar la correcció de les traduccions poètiques:
https://www.translationdirectory.com/article638.htm
http://translationlearning.blogspot.com/2017/01/methods-for-translating-poems.html
https://repository.uinjkt.ac.id/dspace/bitstream/123456789/59203/1/11170140000015_AHMAD%20FAHRURI.pdf
https://www.davidcrystal.com/Files/BooksAndArticles/-4910.pdf
https://ddd.uab.cat/record/264095
https://repositorio.ufc.br/bitstream/riufc/51184/3/2019_dis_iprsantos.pdf
https://revistaseug.ugr.es/index.php/dedica/article/view/6968/6083
https://emporiocultural.net.br/traduzindo-musica-o-principio-do-pentatlo-de-peter-low/
https://www.routledge.com/Translating-Song-Lyrics-and-Texts/Low/p/book/9781138641792
Sobre els barbarismes a les cançons es pot llegir això: https://www.racocatala.cat/forums/fil/226181/barbarismes-a-les-cancons?mark=topic
Enllaços del grup de WhatsApp per millorar les cançons del Cor de la Turuta:
Bernat
buscapalabras-rimas
50-ejemplos-de-palabras-que-rimen/
rimar
cronopista
talento-rimar
Jordi Griera
rimador
panorama rimador
diccionari-de-rimes-en-catala-i-mes-idiomes/
Rimes_en_català
Aquest “diccionari invers” crec que pot ser especialment útil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!