El meu bloc

Hola, Martí, hem tingut una mica de debat al Cor de la Turuta. Te’n transcric el més important:
Ton: … l’altra novetat és la cançó VIVA LA QUINTA BRIGADA que és la traducció i adaptació que he fet d’una que va enviar l’Enric Garriga i la vaig trobar molt escaient, com homenatge a totes les persones que han lluitat pels ideals de Justicia, Pau, Solidaritat, Cooperació…
Jo: Si cantem pel “No a la guerra” no hi ha una contradicció en això de “Viva la quinta brigada”?
La nostra és una lluita no violenta contra la guerra i per tant hi ha coses del passat que han d’anar a l’arxiu històric, sinó no evolucionem.
Ton: Hola Joan, tens raó, de tota manera, em va fer il·lusió traduir i adaptar la cançó (les darreres estrofes són meves) Aquesta cançó vol ser un homenatge a tots els que la vida hi van deixar, vol ser també un crit de: “MAI MÉS!” quantes més vides la violència ha de matar. Quan tothom diguem: “No pasarán”, fabricants d’armes, poderosos i rics, el seu interès és només la cobdícia i exèrcits pel seu poder mantenir. i la introducció que cal fer: Aquesta cançó és un homenatge a les persones que han lluitat pels seus ideals i que són els que han fet evolucionar la societat: els ideals de Justicia, Pau, Solidaritat, Cooperació i no els de tenir més riqueses i luxes i creure’s estar per damunt dels demés. De tota manera, la podem cantar o no… 🤷🏼‍♂️
Enric Garriga: Potser hauríem de fer un debat sobre això. Des del punt de vista d’un pacifista, objector de consciència, defensor de la no violència, també podem entendre que a vegades, el poble, es defensi dels atacs i dels cops d’estat feixistes, i ho faci com pot….
Us recomano aquest llibre: «Cómo dinamitar un oleoducto» (https://erratanaturae.com/product/como-dinamitar-un-oleoducto/)
Ton: Ja vam parlar fa un temps de que entre tu i el Joan Inglada i qui més s’hi vulgui afegir, miréssiu d’organitzar un debat sobre el tema Pau i potser també estaria bé de convidar al Martí Olivella… perquè no us ho parleu i enfileu l’agulla, és un tema important i que està damunt la taula… 🤓
Jordi Griera: Voleu dir que és això?
Enric G.: es un llibre molt interessant, que ens pot ajudar al debat sobre la violencia i la no violencia, el pacifisme, o les guerres” necessàries” en defensa de les llibertats….. explica coses molt interessants, com per exemple que els grans moviments pacifistes que coneixem (Ghandi, Luter King, Mandela, etc) van poder triomfar perque al seu entorn hi havia altres grups, amb metodes més expeditius, que els protegien i els defensaven dels atacs dels grups violents…… llegiu-lo. Us agradarà…..Son unes reflexions mooooolt interessants.
Jordi G.: Ok
Pere Alemany Inglada: Penso que de vegades la violència resulta impossible de no exercir-la per tal de defensar-se.
El triomf del pacifisme en determinats moments ve acompanyat de circumstàncies que l’envolten.
De vegades hi han paraules que fan pensar.
Com unes que vaig sentir pel que feia al paper de la dona a la guerra colpista espanyola agafant les armes per defensar uns valors.
Tot plegat fa pensar molt i és un tema de debat.
Jordi G.: La violència no consisteix en agafar armes ni en colpir. La violència és un estat d’ànim de voler fer mal i trencar la pau. És possible i segurament necessari exercir acció física sense violència quan cal per preservar la pau.
Jaume March: D’acord tant amb el que diu en Garrielies com el Jordi Griera, en moments límits per mi està més que justificat el poguer defensar-se cuan perilla la vida de les persones.
Jordi G.: Per cert, només és violència el mal infringit a persones. L’acció sobre objectes materials, per forta que sigui, no és violència en el sentit espiritual.
Ton: jo hi afegiria… “… mal infringit a persones i animals”
Jordi G.: Sí, és millor parlar d’éssers vius i objectes inanimats.
Josep Maria Soler: Durant la guerra civil, a Balaguer, un frare franciscà del convent de Sant Domènec bastant corpulent, va anar a creuar el riu pel pont que hi ha al costat del convent. Es va trobar de cara amb un fanàtic anticlerical que enfrontant-lo, li va clavar una bofetada a la cara, tot dient-li: “La Bíblia (no els evangelis) diu que ara has de parar l’altra galta”. El frare així ho va fer, i l’altre li atzivar la segona cleca. Llavors el frare agafant i alçant aquell home, el va tirar al riu tot dient: “La Bíblia ja no diu res més”. Per sort per l’home hi havia aigua al riu i se’n va sortir.
Però jo deia que tot té un límit, i la violència els pacifistes tampoc no estem obligats a soportar-la.
Jordi G.: Aquí no és el lloc d’encetar un debat i no ho faré, però certament aquest punt de vista demana matisacions.
Jaume March: Em sembla molt bé l’anècdota tot té un límit, és el que penso.
Núria Alsina: Molt interessant aquest debat, hi ha més d’un parell de llibres de LNV que l’ilustrarien molt bé. Per això proposo crear un xat per dialogar sobre aquests temes ( jo m’hi apuntaria 🙋🏼‍♀️). I deixar aquest només pel que és: Cantar amb alegria per la Pau i el Planeta pq aquesta és AQUÍ , la nostra manera de lluita.
Jo: Cantar per la Pau va íntimament lligat amb la LNV. Per tant, seguint la proposta del Ton, d’ahir…
… proposo, Núria, que convidem el Martí Olivella que vingui a parlar-nos de l’ADN, Auto-Defensa Noviolenta. T’apuntes, junt amb l’Enric? Eh Enric?
Si voleu li pregunto quina dies té lliures?
Mike Alentorn: Estaria bé.
Jo: El Martí Olivella diu: “proposeu els dies i hores que us vagi millor”. Què li dic?
Maria Biscarri: Molt d’acord. Vaig aconseguir que m’acceptessin donar una assignatura quatrimestral a l’insti quan vaig estar al Rafeques. D’una banda seguia dades d’un llibre d’Educació x la Pau on es parlava de les dades de la guerra i de la pau en sentit d’econòmic i de víctimes, però pel meu compte tb afegia aquest concepte que dona el Jordi: La pau viscuda com a estat d’ànim…
I m’apunto el llibre.
Jo sóc de Balaguer i, com manava la tradició, vaig ser batejada a Sant Domènec, i tb hi anava a beneir la palma els 1rs anys de vida, fins que en vam marxar quan jo tenia 5 anys.
El meu pare hi feia de Jesûs a La Passió, però mai em van explicar l’anècdota del frare
Potser xq jo era massa petita.
Josep Maria Soler: Ho sé per un altre frare.
Maria Biscarri: “Res no és impossible” 😉
Josep Maria Soler: En un altre temps vaig ser moltes vegades a St. Domènec visitant un amic frare i d’altres que jo havia tingut com a professors els primers anys del St.Bonaventura. Després varen tancar el convent de Balaguer, tot i que la esglèsia crec que encara funciona. Sempre he tingut bona relació amb el món franciscà.
Manel Casals: Si. El frare era el pare Jordi, que fa poc esta in ell volia, si algu vol saber mes historietes curioses i coneixement de la seva filosofia de vida no deixeu de llegir aquest llibre: https://www.eixdiari.cat/cultura/doc/104261/es-presenta-el-llibre-jordi-grau-baeres-el-pare-jordi.html .us el puc facilitar si hi ha algu interessat.
Maria Biscarri: Gràcies!
Jordi Griera: Al lloro: A mi em sembla impròpia l’actuació del frare del relat. Si era cristià, com hem de suposar, Jesús va dir que havies de parar la galta “fins a setanta vegades set”, no dues vegades. Aquest és el cas diriment de la no-violència. Aquest frare era un violent, que devia estar content de tenir un motiu per tirar aquell homenet al riu (Malgrat que jo no crec que la història sigui certa, sinó que és una excusa ordida per altres violents). És aquí on jo crec que hauríem de començar el debat sobre la no-violència, quan la situació demana acció física. Us sembla?
Josep Maria Soler: Perdonar, no parar la galta😅 La història és certa
Núria Alsina: Vaig una mica a tabalada amb tants xats 🤷🏼‍♀️ així que com els temes eclesiàstics mai m’han interessat gaire i tampoc hi tinc molt per aportar, prefereixo trobar me amb vosaltres presencialment a les Cantades, allí si m’agrada compartir les amb totes vosaltres. Fins molt aviat 🥰🙋🏼‍♀️
Josep Maria Soler: Però lògicament cadascú és ben lliure de creures o no el que algú t’explica. Jo m’ho vaig creure.
Totes….o tots, o totes i tots?
Manel Casals: Molt be jordi, quan vulgueu encetar el debat perfecte. Pero unes matitzacion, jordi. Els franciscans,com la majoria de gent, podem tenir algun moment de violencia, pero d’ aixo a que sigui la violencia un estat del frare, crec que no.el relat de perdonar setanra vegades 7 es un simbolisme, per a deixar clar que es pot perdonar moltissim, pero hi han algunes vegades , que thas d’ arrepentir abans de tornar- ho a fer, i si persisteixes en la ofensa, potser sha de cumplir la penitencia- o sea executar la correccio,- abans de donar l’ absolucio, versus perdo, aixo si potser Pere, nomes li va fer una espenta i el va avisar… qui sap si trobarem alguna biblua aprofica, o algo aixi. Ara coneixen al Pere, no sera d’ extranyar.seria interessant continuar les histories inacabades que hi ha a la Biblia. Ah, i en quan al Pare Jordi, un sant, ara be, com diu l’ evangeli : qui estigui sense culpa que tiri la primera pedra… bon cap de setmana.i disculpeu la extendio.nomes volia possar foscor a la claror.
Jordi G.: L’acció no-violenta reposa sobre la força immensa que s’engendra quan un no s’hi torna. Només que t’hi tornis una mica, aquesta força ja és perduda. Això és així perquè es crea una divisió a l’ànima de l’agressor, que no deixa de ser una persona, encara que estigui equivocada.
Des d’una perspectiva menys radical, entenc que es pot obstaculitzar el contrari malmetent les seves estructures materials, però no podem oblidar que això afebleix la força de la no-violència, o així em sembla.
Efectivament, Mateu diu perdonar; però jo et pregunto què vol dir perdonar setanta vegades set quan t’abufetegen. Si t’hi tornes estàs perdonant?
No és retòric, és el tema fonamental.
Maria Biscarri: Bon dia! Ingènua de mi, havia pensat que la interposició de dues imatges tan personals com la foto del meu pare fent de Jesús i la del petit grup familiar, tant tendre, aconseguirien cert canvi temàtic. Però no. En això es nota que aquí domina un grup masculí. En un grup de dones hi hauria hagut algun comentari personal que hauria mogut el joc filosòfic cap a nous rierols. Per tant, és encertat el “tots”.
Almenys allunyar-lo del frare. Sobretot xq la violència te milers de formes i la pau tb
Jordi G.: Mariàngels (Maria Biscarri), no ho entenc, volíes canviar de tema abans no el discutíssim? És això el que defineix ésser home o dona?
A seguit de l’interès que havia suscitat el tema de la lluita no-violenta LNV, i donat que no és apropiat debatre.ho al Cor de la Turuta, vaig convidar els intervinents a discutir-ho aquí. Tot just estem començant i ja vols que parlem de quan eres petita?
La teva foto és tendra perquè mostra una família amb ganes d’estar unida, malgrat que no s’us vegi feliços a cap dels tres. Tu, en particular, volies alguna cosa que no podies tenir en aquell moment, potser jugar en comptes de fer fotos. El teu pare tenia preocupacions al cap i la teva mare posa cara de circumstàncies.
Maria Biscarri: Bona descripció. Però no es tracta d’això. Vaig agafar alguna cosa que tingués a mà i just havia tret un plec de velles fotos. No pretenia protagonisme, si més no, no conscientment. Volia que no tot fossin teories. I clar, entenc que x aquesta via, poc més s’hi pot fer. Potser havia d’haver buscat una imatge més frapant i menys personal
Jordi G.: T’entenc i saps el predicament que et tinc. No provava de descriure la foto sinó d’entendre una mica el que ens estàveu comunicant. Eren temps difícils.
Teoria, pràctica i sentiment són coses que un no sabria dir quina és més important. El que em sembla segur és que no tenen gènere. Potser em vaig equivocar quan em va semblar que hi havia matèria per a un debat en el Sense Títol; és a dir, matèria n’hi ha, però potser del que no n’hi ha són les ganes. No hi fa res, deixem-ho córrer. No tenia cap interès en parlar de clergues ni religió, sinó de no-violència, perquè jo mateix no tinc una posició ferma en el tema. Que passeu un bon cap de setmana i que aviat plogui més, però sense passar-se.
Jo: En sembla molt bé. Això és el que he après al curs de no violència.
Maria Biscarri: No voldria pas considerar la no-violència un tema menor, Jordi. En absolut. A més de donar-ne a l’insti, com deia, tb he assistit a cursos sobre no-violència. Potser és un moment en el que, personalment, no em sento predisposada als aspectes teòrics d’un tema com aquest, que precisa molta pràctica. Perdona, Jordi. A vegades em surt una contestatària poc oportuna. Bon cap de setmana, sí, per tothom!
Josep Maria Soler: Tots o totes es per a mi un tema de la nostra llengua i no pas un tema de si hi ha molts homes dominants en un grup. Doctors té l’Institus d’estudis catalans per donar una direcció si en una agrupació (femení de grup) de gent ha de predominar el “tots” o el “totes”. Penso que si comencem a canviar la llengua i a moure coses anem ben errats. El món és un terme masculí mentre que la terra és femení. Ho sento però soc així de passat de moda.
I em sembla preciosa la foto de la família creuant el pont a Balaguer.
Jo: Amb la plaça Mercadal al fons, oi? Estic d’acord amb el Jordi de que no feu cara de felicitat… 🙂
Pere Alemany Inglada: Totes les filosofies, o bé tots els pensaments de la no violència, en determinades situacions no serveixen més que per convertir-se en màrtir i aleshores sí que s’ha acabat tota lluita.
Jordi G.: Segurament no es pot establir una regla general i cal anar cas per cas
Jo: Estem preparant una trobada amb el Martí Olivella i l’Enric Garriga, com objectors, per a primers de maig per parlar i debatre sobre aquest tema.
Mike Alentorn: 👍🏽
Maria Biscarri: 👍🏽👍🏽
Jordi G.: Excel·lent! Més val parlar-ne amb gent que fa molt que toquen el tema.
…
Parlant de temps històrics, fa anys un dia en Martí em va preguntar com s’havia d’escriure no-violència, perquè ells escrivien “noviolència” i algú havia protestat. Li vaig fer notar l’error gramatical i vam estar uns dies amunt i avall sobre el tema. Es va encetar un debat en el moviment pacifista sobre com escriure’ho, degut a que els primers activistes, com el Pepe Beunza, tenien poca formació literària i havíen imitat l’anglès “nonviolent”, que s’escriu junt i sense guió. Al capdevall va prevaldre la tesi que el moviment ja feia mesos que ho escrivia malament, i es van estimar més no canviar-ho. Per evitar perjudicar la llengua vam quedar que diríen que “en català s’escriu no-violent, però ells escrivien noviolent per diferenciar la seva particular manera d’entendre la no-violència”. O sigui que no protesteu si us reparteixen papers amb aquesta grafia.

En el xat de preparació de la trobada…

Enric G.: A les 5 no es gaire bona hora, si volem que vingui gent. Almenys que només volguem fer un debat intern entre nosaltres. Però seria desaprofitar una bona ocasió.
Jo ho faria al revés, primer cantar, i després a les 7 taula rodona.
Títol, horari, format i intervinents.
Comencem pels objectius. Que pretenem?
La nostra es una lluita per transformar la societat i el món. Per fer-lo mes just, igualitari i pacific.
I el tema es: això es pot fer només des de la no-violència? Existeix una violencia defensiva?
Jo: Exacte. Això li puc passar al Martí, si voleu
Enric G.: Jo hi voldria participar, com objector i a més com a defensor de la memòria de la deportació republicana.
Jo: Això li hauríem de dir al Martí, ja que jo li he dit que vingués a parlar-nos de l’ADN. Suposo que no hi haurà cap problema.
Enric G.: Entenc que el que volem es fer el debat que vam iniciar al grup del cor (Cor de la Turuta…
Ton: En l’Assemblea del gener ja el Joan va suggerir de fer un debat sobre la Pau, jo entenc que és algo que fa falta… i em va agradar la xerrada del Martí Olivella a Sitges…
Enric G.: enganxa el retall de diari: «La objeción de conciencia, reconocida de hecho por primera vez» https://elpais.com/diario/1978/01/03/portada/252630001_850215.html on diu: «El Ejército reconoció de hecho la objeción de conciencia, posiblemente por vez primera, al conceder el pasado domingo una prórroga por «incorporación aplazada» al objetor de conciencia Enric Garriga. Cuando dicho recluta se encontraba en el cuartel de Intendencia de Barcelona para incorporarse a su destino en Alicante, un oficial preguntó si entre los presentes había algún objetor. Enric Garriga dio a conocer su condición como tal y pasé a un despacho del citado cuartel, donde tuvo que declarar bajo juramento que era objetor de conciencia. Tras tomarle su filiación personal, los oficiales encargados de la incorporación a filas le entregaron la cartilla militar, en cuyas páginas figura el calificativo de ‘objetor de conciencia’»
Definim el format i veiem qui hi ha de ser…
Núria Alsina: Que vols dir?
Enric G.: Pq trobar una data que vagi bé a tothom no serà fàcil
Que si es tracta d’organitzar una conferència del Martí Olivella, doncs si jo no puc aquest dia, no passa res.
Jo: Jo crec que seria interessant que nosaltres quatre hi fóssim i no només nosaltres quatre, sinó tots els que venen a cantar per aturar les guerres i altra gent de Vilanova i comarca (Sitges, p.e.) que també es mou en aquest sentit.
Núria Alsina: Personalment i com a dona, sempre he practicat la NV, però just ara començo a llegir sobre el tema, després de fer el curs de Lluita No Violenta, LNV, amb Xavier Majó. M’interessa aprendre sobre el tema.
I tinc necessitat de bons mestres.
Enric G.: El tema és qui estaria a la taula per fer una intervenció prèvia al debat posterior.
Ton: Crec que el Martí Olivella com objector que va estar pres i l’Enric Garriga com a primer objector reconegut… Podrien aportar els seus punts de vista per iniciar el debat…
Cercar el debat en la lluita no violent actual per fer avançar la societat
Jo: És clar! Crec que el 4 de maig podria ser un bon dia, a les 7 després de cantar davant el monument al MH President Macià. El títol l’hauríem de consensuar amb el Martí Olivella. D’acord amb el que ha proposat el Ton, quin títol creus? El que m’ha dit el Martí és que diguem a la gent que miri el vídeo i es llegeixi el llibre que hi ha penjat; són 100 missatges. (https://aturemlesguerres.cat/adn-autodefensa-noviolenta/)
La primera alternativa que jo vaig proposar, era que vingués el Martí a presentar l’ADN (https://aturemlesguerres.cat/adn-autodefensa-noviolenta/) i dir que la gent que miri el vídeo i/o es llegeixi el llibre que hi ha penjat; són 100 missatges.
La segona alternativa és la que va proposar el Ton, que el Martí Olivella com objector que va estar pres i l’Enric Garriga com a primer objector reconegut… Podrien aportar els seus punts de vista per iniciar el debat… amb el títol: “Cercar el debat en la lluita no violent actual per fer avançar la societat”.
Si voleu li proposo al Martí de fer un mix amb el títol: “Debat sobre l’Auto-Defensa No-violenta per reduir l’armament”, per Martí Olivella i Eric Garriga, amb el currículum que decidim o alguna cosa semblant.
Si no us sembla bé, li puc proposar de fer la proposta del Ton i que el Martí faci com a Sitges, que porti llibres per a qui el vulgui en paper, dient que el llibre està penjat a internet gratis i que hi ha un vídeo explicatiu.
Núria Alsina: Les dos opcions són bones. A veure que diu en Martí.
I quines dates tenim disponibles a la Casa del Mar?
Enric G.: A mi em sembla bé, el que va proposar el Ton.
Jo: Li pregunto al Martí i si li vindria bé el dijous 4 de maig.
Seria a la Casa del Mar, que tu Enric t’encarregaries de reservar per a les 19:00 h.
El cor de la Turuta cantaria amb el Martí Olivella a les 18:00 h davant el monument al MH President Macià.
Enric G.: 👍

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!