Observar, llegir, escriure

La meteorologia d’aquest darrer octubre, vista des del racó del Camp de Túria on em trobe, podem resumir-la en un parell de frases: normalitat termomètrica i anormalitat pluviomètrica. En efecte, mentre que la temperatura semblava haver retornat a valors més típics d’antany, fent-nos creure en un possible efecte descontaminador provocat per l’aturada de la pandèmia, l’escassa pluja que hem replegat, completament atípica en el mes (de mitjana) més plujós de l’any, ens ha retornat a la realitat de l’escalfament global antropogènic que l’ONU ens recorda cada 24 d’octubre.

Des de fa uns anys i vistos els devastadors efectes que l’escalfament global està produint en algunes regions del nostre planeta, l’ONU va instituir el 24 d’octubre com a diada internacional contra el canvi climàtic, per a conscienciar la població mundial de la necessitat de posar fre a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que són la causa directa d’aquesta alteració climàtica sense precedents en la història de la nostra espècie, vista l’acceleració amb què s’està produint aquest fenomen.

Els “experts” a sou dels amos capitalistes justifiquen aquesta emissió immoderada de diòxid de carboni, metà i altres gasos –especialment el primer, produït sobretot per la crema de combustibles fòssils– en base a l’augment de la població i del “nivell de vida” d’aquesta, que porten a un augment del consum, i d’ací al creixement econòmic i la industrialització consegüents, que necessita d’una energia enorme, que li proporciona la crema de carbó, petroli o gas. Certament l’increment poblacional és un factor a tenir en compte en aquest cas, però hi contribueix més la civilització hiperconsumista i malbaratadora de la postmodernitat, derivada de la imposició d’un sistema econòmic depredador de matèries primeres i explotador de persones, que cerca com a objectiu fonamental l’acumulació del capital en poques mans i no pas millorar-nos la vida a tots, com volen fer-nos creure en la publicitat que ens envaeix a tort i a dret.

Aquest canvi climàtic –com la crisi sanitària mundial que estem patint a hores d’ara– és fonamentalment una conseqüència del sistema capitalista que patim de fa segles, però que en les darreres dècades s’ha desfermat, industrialment i financera, en la seua versió més agressiva i accelerada, la mundialització neoliberal. Un sistema imposat pels Estats al servei de les elits nacionals o multinacionals que retenen el poder i el gruix dels diners. Així, l’ONU, que és una agrupació dels Estats, no vol “agafar el bou per les banyes” per a solucionar el problema i cerca blanquejar la seua imatge amb diades com aquesta i d’altres de semblants.

A la web d’aquest organisme internacional, en l’apartat de canvi climàtic, podem llegir, després d’una exposició dels elements del repte climàtic al qual ens enfrontem, que està suposant enormes transformacions meteorològiques, que amenacen la producció d’aliments, i l’augment del nivell del mar, comprometent la supervivència de milers de persones en alguns indrets costaners, unes frases del seu Secretari General en la cloenda de la Cimera sobre el Clima de setembre del 2019, dient que “cal aprofitar l’impuls, la cooperació i l’ambició, ja que encara tenim un llarg camí per a recórrer; que necessitem força més per a neutralitzar les emissions de diòxid de carboni per al 2050 i limitar l’escalfament global a 1,5º C per a finals de segle; que necessitem més plans concrets, més ambició, més països implicats i més negocis; que necessitem que totes les institucions financeres, públiques i privades, trien d’una vegada per totes, l’economia verda”. Més negocis? “Amagueu els ànecs, que venen de la capital!”

Si us ve de gust saber-ne més, de meteorologia octubrera campdeturiana, podeu seguir llegir aquestes ratlles.

Això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 40 (4 dies): Inici revoltat pel vent de ponent que ens enviava la borrasca “Àlex”, que s’estava aprofundint cap a França amb pressions baixíssimes de uns 970 hPa, mentre s’acostava una llengua d’aire fred en altura. Dijous, 1, l’aire reescalfat i sec (amb humitats relatives del 25 %) feia pujar la temperatura fins als 32º C. Divendres, 2, s’acostava “Àlex” amb una ràpida baixada de la pressió fins als 990 hPa i vent molt fort de ponent, amb ratxes de fins a 71 km/ h, i, amb el pas d’un front actiu pel nord-oest, 3 mm de pluja i una sobtada baixada de les temperatures. Dissabte, 3, amb la minva de la força del vent, la mínima nocturna baixava fins als 11º C, amb una màxima de 24º C i vent de moderat a fort de mestral. Diumenge, lenta recuperació de la pressió i les temperatures amb el mestral encara bufant.

Setmana 41: Continuàvem amb les oscil·lacions càlides i fredes de la setmana anterior, generades pel moviment amunt i avall del corrent en jet polar, que a la tardor és més a prop de nosaltres. Començàvem amb un dilluns fred, seguíem amb dies més càlids, per l’aire tropical que hi dominava, i el cap de setmana venia altra vegada fred, amb una nova despenjada d’aire fred en altura, que fou precedida dissabte, 10, per una cua de front fred, que ens ennuvolava el cel i deixava al meu observatori uns esquifits 0,4 mm de pluja.                  

Setmana 42: Nova entrada càlida dilluns, 12 (res a celebrar!), i dimarts, 13 (aquest amb una màxima de 28º C amb vent de ponent), seguida d’una altra de freda a partir de dimecres, 14, que aquell dia ens portava cel ennuvolat sense pluja destacable; dijous, 15, bufava tramuntana de fins a 40 km/ h i divendres, 16, en encalmar el vent, una temperatura mínima de 8º C. Cap de setmana amb domini anticiclònic típicament primaveral, amb mínimes baixes, 10º C, i màximes agradables, 22º C. Com setembre, aquesta primera quinzena d’octubre ens havia eixit normal quant a temperatures, però anormal quant a pluja.

Setmana 43: Una profunda depressió entre les costes de Galícia i les Illes Britàniques inestabilitzava l’oratge de forma important a l’oest peninsular ibèric, amb fronts freds molt actius, però que a les nostres comarques tan sols portaven núvols abundants i algun plugim; alhora que en els nivells mitjans i alts de la troposfera l’interfície tèrmica fred/calent també s’establia entre l’oest i l’est peninsular, la part freda de la banda de la inestabilitat i la càlida del nostre costat, amb circulació del SW, portant-nos aire carregat de pols sahariana i una pujada moderada de les temperatures, que dimecres, 21, amb vent de migjorn, s’enfilaven fins als 27º C. Dijous, 22, amb el pas d’un front afeblit des del SW i vent encalmat, recollia 5,4 mm de pluja, ben poca per al mes que de mitjana és el més plujós de l’any. La resta de dies es mantenia la circulació de l’oest, amb més intensitat diumenge, 25, amb ratxes de fins a 45 km/ h.

Setmana 44 (6 dies): Continuàvem amb el vent de ponent, però les temperatures baixaven per una nova entrada freda a les capes altes, que tindria una curta durada, ja que a partir de dimarts, 27, seria substituïda per una de càlida, mentre en superfície es formava una falca anticiclònica damunt de la península Ibèrica, que blocava el pas a qualsevol pertorbació i ens donava un final d’octubre estable i càlid, amb vent de mar, boirines i rosades matinals; lluny de la normalitat termomètrica i pluviomètrica d’aquest mes de tardor. Finalment, aquest octubre de la pandèmia no ha fet bo el refrany que de bell antuvi havia triat per a capçalera (“L’octubre és arribat, la gavina vora la mar”), que informa del fet que el típic oratge revoltat d’octubre (tempestes, pluges, llevantades) obliga les gavines a arrecerar-se a la costa.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest octubre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 17,9º C, la mateixa que la de la sèrie normal (dades del 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises corregides per la diferència d’altura) per a un mes d’octubre.

– Pluja recollida = 9,2 mm, un 88 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a octubre. El balanç pluviomètric anual continua minvant i resta ben a prop de perdre el superàvit, que ara es tan sols de l’1,8 %. El balanç de l’any hidrològic 2020-2021, que comença a comptar des de setembre, fa el mateix i ja assoleix un significatiu -57 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 2,5 km/ h, 0,5 km/ h inferior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en octubre, que és el mes menys ventós de l’any. Direcció dominant de l’oest (WSW en concret), una de les més habituals al meu observatori en octubre (W = 33 %, WSW = 33 %, ENE = 17 %, ESE = 17 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Les previsions meteorològiques per a la primera setmana de novembre assenyalen una tongada de pluges fortes damunt del País Valencià, conseqüència d’una forta llevantada i una bossa d’aire fred en altura, típiques de la tardor. “Que caiga neta, pura i amb mesura!”. Però no us amoïneu, que en acabant vindrà “l’estiuet de sant Martí, que dura tres jorns i un dematí”.