Observar, llegir, escriure

“El Març té trenta-un dies i tres-centes fesomies”. Aquest tercer mes del 2015 ha fet honor a tota mena de refranys populars que l’afaiçonen com un mes d’oratge força variable. Hem tingut de tot: començàrem amb una ponentada, que feu pujar les temperatures vora els 30º C (“Març, marçot, la vella s’emporta al clot”), al dia següent va canviar a vent fluix de mar amb boira, un dia després va venir una tramuntanada fins al cap de setmana, on s’instal·là un anticicló amb temps estable i boires matinals, situació que s’allargà ben bé una setmana més, amb refredament progressiu i tornada al temps típic de l’Hivern (“En Març no et lleves ni un pedaç”), que canvià a llevantada, pluges i fins i tot alguna tempesta (“A ningú ha d’estranyar que pel Març comence a tronar”) durant la tercera setmana…

Quan havia passat mig mes, estava capficat perquè no havia caigut quasi ni gota i feia un mes sencer que portàvem sequera estricta. Finalment, en arribar la Primavera astronòmica, ha plogut copiosament com necessitàvem; fins i tot s’ha quadruplicat la previsió que marca la sèrie oficial i ara tenim un superàvit de pluja de 60 litres/ m2 (+ 58 %) en acabar el primer trimestre de l’any. Ha sigut rècord absolut de pluja arreplegada en un mes de Març al meu observatori (18 anys): 149 litres/ m2. Una veritable sorpresa que no esperàvem.

Ara bé, ja sabem que al nostre país, no plou com cal: ací l’oratge no té “ni mitja ni vora”. Quan plou prou, ho fa de colp i no respecta res ni ningú. Que els ho diguen, si no, als paisans de les comarques de La Ribera o del Baix Maestrat, per exemple. Ací, al Camp de Túria, la pluja ha caigut més ben caiguda.

Quin goig fa l’horta, el jardí i les muntanyes totes verdes! (“Per Març la verdor i per Abril la flor”). Amb aquesta injecció d’aigua, la Primavera ha arribat amb tota la seua força i promet “arrabassar-ho” tot (en el bon sentit i malgrat el que els pertoca als al·lèrgics al pol·len). Aquesta estació sempre me l’assenyala l’arribada d’una papallona, Papilio machaon, que ve a xuclar les verbenes del meu jardí. Aquest any arribà el 16 de Març i portava una ala malmesa. Si fóra la mateixa “palometa” de tots els darrers anys, potser no hi tornarà. Això ja ho té la vida.

Vegem l’evolució de l’oratge setmana a setmana:

Setmana 10: Ja ho he dit a la introducció, va ser una setmana de variabilitat extrema. Dilluns, ponentada, assolint-se fins a 29º C de màxima. Dimarts, canvi a Llevant fluix, temps primaveral, més aviat fresquet; la màxima quedà 10º C per davall del dia anterior. Dimecres ens alçàrem del llit amb boira; el cas, però, és que cap a migdia l’oratge canvià com un mitjó: començà a bufar tramuntana amb ratxes fortes. Al dia següent el temps s’anà estabilitzant a poc a poc, acabant la setmana amb l’anticicló de les Açores damunt nostre i temps força estable.

Setmana 11: Aquesta fou més estable que no l’anterior, degut al domini de les altes pressions, si bé els valors termomètrics començaren una davallada progressiva que no parà fins a la darrera setmana del mes. Tinguérem circulació de l’Est, de fluixa a moderada, boires matinals, núvols i clars. El més destacable fou el refredament de la temperatura com més avançava més. El cap de setmana el podríem qualificar de ple hivern, en línia de l’estació astronòmica en què estàvem. Ens va fregar una DANA (“gota freda”) poc activa, que no ens deixà quasi precipitació.

Setmana 12: Setmana ben moguda i plujosa. Es va formar una depressió no massa profunda al Sud Oest del golf de Cadis, que s’anà movent a poc a poc cap a l’Est i impulsà vents de Llevant. Primer va donar pluges febles i una senyora Gregalada el dia de sant Josep, que va fer perillar algunes falles (s’assoliren vora 65 km/ h, la ratxa màxima del mes). Després la situació va restar pràcticament estacionària uns dies més, amb el centre de la pertorbació situat al Sud de la península, blocat per un potent anticicló que abraçava des de les Açores fins al Nord d’Europa. La depressió en superfície s’allargassava, es dividia, s’ajuntava i canviava de posició, situant-se un dels centres enfront de les nostres costes. La pertorbació també tenia reflex en altura, on s’anava alimentant amb successives bombolles fredes. Aquesta evolució va fer que, en els següents dies i malgrat que la mar estava freda (més freda que en tot l’any!), les pluges foren més abundants i, fins i tot, tempestuoses la nit de dissabte, quan va caure una bona arruixada, assolint-se una intensitat màxima de 105 litres/ hora. Fou una pluja forta de caràcter convectiu més habitual a la Tardor, quan la mar està ben calenta; però que no és pas completament estranya a les nostres comarques durant la Primavera.

Setmana 13: Però l’episodi de pluges persistents encara no havia acabat; mancava per arribar el més fort només començar la setmana: dilluns de matí descarregaren vora 50 litres amb una intensitat màxima de 120 litres/ hora. Aquest temps tempestuós, tan persistent (en ser blocat per unes altes pressions constants al centre d’Europa) i afectant tota la Mediterrània occidental, es mantingué ben bé fins dimecres. Després i fins a la fi del mes, l’oratge esdevingué a poc a poc més càlid, amb domini de les altes pressions, amb variacions baromètriques successives associades a vent, de direcció variable, primer del Nord de moderat a fort, passant per l’Est i un comiat moderat de l’Oest, que va donar dilluns, dia 30, temperatures màximes fregant els 30ºC; un dilluns bessó del de la primera setmana. El balanç termomètric mensual ha estat positiu: 1º C per sobre de la mitjana oficial.

Com sempre, tot seguit us deixe l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes de Març proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables. La novetat és que el resum de dades el presente en forma de quadre, la qual cosa pense que facilita la seua consulta.

Que l’energia de la Primavera ens done força per obrir-nos, canviar-nos i canviar el món que ens envolta, fer-lo més humà i habitable, encara que siga una mica.