Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

7 de setembre de 2020
0 comentaris

“Agost ho seca tot menys el most”. D’onades de calor i meteorologia d’agost, 2020, des del Camp de Túria.

L’antic “sextilis”, rebatejat en honor de l’emperador romà August, és el mes més calorós de l’any a les nostres contrades (“Agost ho seca tot menys el most”) a la vora de la Mediterrània –tant pel que fa a la temperatura de l’aire com de xafogor, per restar sotmeses a la influència del seu vent marítim força càlid i humit del cor de l’estiu–, que s’aplega a la manca de pluja, que acostuma a apaivagar la set i la calor per unes hores a partir de la segona quinzena i que aquest any ha estat poc generosa al meu observatori. Una pluja que és el resultat de les primeres i escadusseres visites de les masses d’aire fred polar (“Per l’agost ja guaita el fred”), que llavors comencen a despenjar-se, tot desplaçant mes cap al sud les glopades d’aire calent tropical i la seua versió sahariana més abrusadora, que tossudament s’han estatjat durant inacabables setmanes al damunt nostre; més interminables encara si ens hem estat d’acostar-nos a la platja, seguint les recomanacions oficials o la més bàsica prudència en aquest any de pandèmia.

Al resum de maig escrivia sobre les onades de calor, que de tant en tant ens fan la guitza, sobretot les que vénen a partir de maig i fins a les primeres setmanes de la tardor. Ara volia enfocar l’atenció en la imprecisió de la definició d’aquest terme a escala mundial, una qüestió dissortadament massa freqüent pel que fa a les paraules i els conceptes que inventem els humans. Vet ací alguns exemples propers del que us dic:

*L’AEMet ( Agència Estatal de Meteorologia) defineix onada de calor com un període d’almenys 3 dies consecutius, en què almenys un 10 % de les estacions meteorològiques del territori considerat, registren temperatures per sobre del percentil del 95 % de la seua sèrie de màximes diàries dels mesos de juliol i agost del període de 30 anys considerat com a patró (ara 1981-2010).

*Per al Servei Meteorològic de Catalunya les onades de calor també són definides per les temperatures màximes, però han d’excedir el percentil estadístic del 98 % dels últims 10 anys de la sèrie de cada estació meteorològica oficial. És a dir, en aquest cas el llindar a superar el marcaran el 2 % dels dies més càlids dels últims 10 anys per a cada població considerada.

*Als Països Baixos, hi consideren un període d’almenys 5 dies, fixant-se tan sols en la temperatura màxima d’una ciutat, “De Bilt”, que ha d’excedir els 25º C, amb almenys 3 dies de 30º C.

L’arc de sant martí que ornava el cel després de la pluja del 12/08/2028, l’única significativa d’agost al meu observatori (Camp de Túria).

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer agost, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 31 (2 dies): Obnubilat per la basca d’agost i l’onada de calor que ens abrusava, començava el mes amb la notícia del “darrer viatge” del company Enric Tàrrega, que vaig conèixer a l’UCE de Prada en un altre agost perdut en la memòria. El millor homenatge que podem fer-li és seguir el seu camí de lluita per l’alliberament del nostre poble. Agost és per a mi un mes de comiats ben emotius, començant pel de la meua àvia materna, Dolors Ferrer, un 2 d’agost, o el del meu professor de Tecnologia d’Aliments, Agustí Flors i Bonet, un 24 d’agost de fa 9 anys. 

Vista de l’alba calitjosa del 07/08/2020 des del meu observatori (Camp de Túria).

Setmana 32: L’encapotament del cel la nit de diumenge, 2, i dilluns, 3, feia que les temperatures no baixaren dels 25º C, esdevenint, doncs, unes nits de molt mal dormir, anomenades equatorials. A partir de dimecres, 5, una nova onada de calor, per l’entrada d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica, feia pujar progressivament la temperatura; però, en aquesta ocasió, en baixar la humitat relativa i no superar-se els 32º C de màxima ni els 22º C de mínima, l’onada va resultar bastant suportable, on el dia més càlid fou diumenge, amb 32,4º C de màxima. L’única amenaça d’inestabilitat fou dissabte, 8, quan a poqueta nit ens arribaven les restes de les tempestes que s’havien format a la serralada Ibèrica, però hi arribaven completament desgastades.                      

Setmana 33: Continuació de la lenta retirada de la massa càlida africana, mentre entre dimarts 11 i dimecres 12, creuava la nostra península, d’oest a nord, una petita bossa freda, refredant-la i inestabilitzant-la pel nord i pel centre, afectant tan sols de gaidó la nostra costa mediterrània, amb el resultat de la formació d’una cèl·lula força activa que la vesprada de dimecres arruixava amb intensitat algunes de les comarques centrals valencianes. Al meu observatori hi replegava uns 7 mm, caiguts en pocs minuts, amb una intensitat màxima registrada de 83 mm/ h i la presència d’una granota entre la pluja, un indicador de la forta activitat del cumulonimbus. Un retard en el començament de la marinada d’aquell dimecres tempestuós permetia assolir els vora 34º C de màxima unes hores abans de la pluja. En acabant, la fresqueta, l’aire net i l’olor a terra mullada ens omplia els esperits. Els dies següents continuava l’oratge estable de ple estiu, sota el domini de masses d’aire tropicals, amb poques isòbares, vent en règim de brises, alta humitat relativa, la típica baixa tèrmica voltant la nostra península com a única font d’inestabilitat, mínimes per damunt dels 20º C, màximes dels 30º C i la xafogor assegurada. Diumenge, 16, Sant Roc, segon dia de la festa major de Bétera (que enguany havia estat suspesa per la pandèmia), tinguérem sorpresa en forma de ponent, que va bufar fins a primera hora de la vesprada, assolint el termòmetre els 34º C al meu observatori (màxima mensual), això sí, sense gaire xafogor per la baixa humitat. En la situació de pantà baromètric en què ens trobàvem, fou el pas de la baixa tèrmica peninsular per damunt nostre la que va inclinar durant unes hores la balança del vent, canviant el sentit normal de la brisa.

La granota que suposadament va caure amb la pluja del 12/08/2020.

Setmana 34: Continuació de l’oratge canicular amb una nova tongada d’aire càlid nord-africà, que fins i tot arribava al centre del nostre subcontinent. A poc a poc, una profunda depressió centrada a les Illes Britàniques es conjuminava amb les altes pressions relatives sobre Itàlia i obria un corredor de vent del sud, que augmentava la calor a tot el vessant mediterrani occidental i la portava fins al centre d’Europa. Dimecres, 19, un retard en l’arribada de la brisa de llevant feia pujar el termòmetre fins als 33º C, com així mateix va passar dijous, 20. A partir de divendres es reforçava el vent de llevant i la humitat relativa ens portava més xafogor. Diumenge estava anunciada pluja, amb un vent de llevant que ho podia fer possible, però la inestabilitat en altura es veia massa feble per portar-nos res de significatiu, com així fou. Ens estava resultant un agost massa eixut.

Una fàbrica cremava el 18/08/2020 al polígon Camí del Pla de Bétera (Camp de Túria).

Setmana 35: Per a començar la setmana, una manta nuvolosa ens donava una nit equatorial de molt mal dormir (sense aire condicionat) i una petita línia d’inestabilitat ens creuava de matí, deixant-nos un ruixadet de 0,6 mm. Els dies següents, en les capes mitjanes i altes de la troposfera ens tornava a envair una massa d’aire tropical, que, empentada cap avall pel domini anticiclònic, ens retornava a l’oratge canicular i xafogós típic d’unes setmanes abans. A partir de divendres, 28, i sobretot el cap de setmana venia el canvi tan esperat: una llengua d’aire fred en altura i reflex en superfície es despenjava del nord d’Europa i ens afectava de ple, inestabilitzant l’oratge, desenvolupant fortes tempestes, i refredant l’ambient. Dissabte, 29, i malgrat que en alguns indrets de la Marina Alta se superaven els 100 mm de pluja i al meu Camp de Túria els 20 mm (dades d’AVaMet), al meu observatori tan sols caigueren quatre gotes. La refrescada sí que es va notar: els 15,8º C del diumenge 30 assoliren la meua mínima mensual.

Una tempesta descarregava a prop del meu observatori el 29/08/2020.

Setmana 36 (1 dia): Un comiat continuació de l’oratge estable i bonancenc de diumenge, tan fresquet i eixut que fou de ben agrair, amb espectacle de cirrus inclòs.

Una mostra dels cirrus que ornaven el cel del 31/08/2020.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest agost del 2020, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 26,1º C, 1,2º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’agost.

Pluja recollida = 7,6 mm, un 60 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a agost. Això suposa encara un superàvit d’un 33 % per al balanç pluviomètric d’aquest any i un lleuger i definitiu superàvit d’un 8 % per a l’any hidrològic 2019-2020 (que compta des del setembre del 2019 fins a l’agost d’enguany).

Vent: Intensitat mitjana = 5,0 km/ h, 0,2 km/ h superior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en agost. Direcció dominant de l’Est (E), una de les més habituals al meu observatori en agost (ESE = 75 %, ENE = 17 %, E = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

El nostre refranyer no ho té gaire clar quan li preguntem per setembre. Per una banda ens diu que “Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà”, però també que “Setembre, tant de bo ho fos sempre”. Que tinguem un bon setembre, amb bona salut i bon oratge, és a dir, primaveral, amb calor i pluja moderades.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.