“El foc, a l’Hivern, és mig aliment”. Un colp d’ull a l’oratge de l’Hivern climàtic del 2017-2018 des del Camp de Túria.

Hom considera Hivern climàtic el trimestre amb les temperatures més baixes de l’any, que al nostre hemisferi correspon als mesos de Desembre, Gener i Febrer. En aquests mesos, l’allargament de la nit i la incidència esbiaixada dels raigs solars fan del refredament nocturn i diürn l’element clau al qual hem de conformar la nostra vida; fred el qual no acostuma a ser ací massa extremat, tret que ens visiten vents d’origen polar o, encara pitjor, siberià, que de tant en tant ens fan patir fredorades més severes, típiques, d’altra banda, del nostre país mediterrani, terra de contrastos. Sort que l’enginy humà sap traure beneficis d’aquesta  època grisa, la més fosca i freda de l’any: ens permet gaudir de l’escalfor de la llar (“El foc, a l’Hivern, és mig aliment”), de les menges de Nadal, que a ma casa s’estiraven fins a les darreries de Gener (pels sants dels pares i pel meu aniversari), dels preparatius de l’hort o del jardí tot esperant la Primavera…

Passejant a la vora del riu Túria al seu pas per l’Eliana (Camp de Túria), 01/01/2018.

Les dades calculades del darrer Hivern climàtic, que aplega les dades meteorològiques trimestrals corresponents, assenyalen una estació de mitjana normal pel que fa a temperatures, una pluja acumulada una mica per davall del patró (mitjana de dades del 1971 al 2000) i una força del vent superior a la mitjana del meu observatori (10/ 11 anys), mantenint-se el domini habitual de l’Oest/ Nord-oest.

Passe, tot seguit, a comentar les singularitats i les regularitats trobades com a resultat d’aplegar les dades del trimestre més fred de l’any, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, partida de les Malladetes, comarca valenciana del Camp de Túria:

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE L’HIVERN CLIMÀTIC DEL 2017-2018:

No n’he trobat de tota l’estació, així que recordaré les dels mesos corresponents:

Desembre 2017: A destacar la sequera quasi estricta, amb el registre més baix (0,4 mm) del meu observatori en 20 anys, i la força del vent, que assolia el valor mitjà més alt dels darrers 11 anys (5,6 km/ h) i venia associada a grans canvis de pressió, que donaven els rècords baromètrics de l’any, de màxima (1039 hPa) i mínima (990 hPa).

Una posta de sol encesa, senyal de pluja o vent (Paterna, Horta,16/02/2018).

Gener 2018: Tot i que per ben poc (5,2 km/ h front a 5,1 km/ h en 2010), el registre de velocitat mitjana del vent fou el més alt del darrers 10 anys al meu observatori.

Fugaç arc de sant Martí a la fi d’una tempesta (Paterna, Horta, 12/02/2018).

Febrer 2018: El més plujós dels darrers 10 anys al meu observatori (59,8 mm) i el segon més fred (9,6º C de mitjana, darrere dels 8,4º C del 2012) de la sèrie de què dispose (10 anys).

B) RESUM DE DADES DE L’HIVERN CLIMÀTIC DEL 2017-2018:

Tot seguit adjunte un quadre-resum de les dades meteorològiques més significatives corresponents a l’Hivern climàtic, que inclou comentaris explicatius.

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE L’HIVERN CLIMÀTIC:

En graficar les dades anuals de l’Hivern climàtic, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a la imatge adjunta, trobe que, amb petites oscil·lacions, la temperatura mitjana segueix una tendència ascendent (línia verda de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa al voltant d’1,1º C per sobre del patró (línia fosca discontínua: dades mitjanes de l’observatori de l’aeroport de Manises, sèrie 1971-2000, corregides per la diferència d’altura amb el meu observatori); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució contrària (línia fúcsia de la recta de regressió), que suposa de l’ordre de 30 mm per sota del patró (línia fosca discontínua: mitjana de la sèrie de  l’observatori citat abans). Ens trobem, doncs, en una situació semblant a la de l’any passat, cosa prou lògica, si tenim en compte que els canvis climàtics són relativament lents i no es poden copsar en comparatius anuals.

D) COMPARATIU AMB ALTRES DADES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:

Les conclusions pel que fa a la comparació de les dades del patró (dades del 1971 al 2000) amb l’històric del meu observatori (dades del 1999 al 2018, per a la pluja –20 anys–, i del 2009 al 2018, per a la temperatura –10 anys–) no canvien respecte de les que teníem fins ara d’anàlisis anteriors.

> Quant a la pluja, tenim que, de mitjana, a l’indret on visc les pluges de l’Estiu i la Tardor estan resultant més properes a allò esperat (+5 % a l’Estiu i -9 % a la Tardor), mentre que la precipitació acumulada a l’Hivern queda, de mitjana, més curta (-18 %) i la de la Primavera, bastant més abundosa (+30 %) que la que marca el patró.

>Tocant a la temperatura mitjana, tot i la poca perspectiva que ens dóna un històric més curt en aquest cas, al meu observatori no hi trobe gaires diferències entre estacions; així, la pujada tèrmica esperada pel canvi climàtic s’està produint de forma bastant uniforme entre totes quatre estacions (+5 ± 1 %).

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Enllestiré l’apunt fent esment a les previsions meteorològiques per a aquesta Primavera climàtica que ara comença. Segons AEMet, a la meitat Sud de la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i a la banda Est d’aquesta meitat Sud (on són incloses les comarques valencianes) les precipitacions acumulades seran lleugerament inferiors a les normals (en ambdós casos, el període de referència és el del 1981 al 2010). És a dir, seguirem amb un patró d’escalfament global.

Que, malgrat tot, l’esclat de la Primavera ens encomane alegria de viure i força per a treballar plegats!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *