tempus fugit

En mig de la llarga pandèmia de la COVID-19, possiblement no quedi cap persona en el món dubtant en com encarar el futur, això sí, amb molta més precarietat, dolor i soledat, de l’expressat per Franck Maubert en l’assaig de l’obra L’home que camina d’Alberto Giacometti comentada dins l’espai CULTURA > JOC DE MIRALLS de VilaWeb on entre altres interessants opinions diu:

“Per què és tan fascinant l’escultura L’home que camina de Giacometti? Per què ens emociona tant aquesta representació?’, es demana Franck Maubert a l’inici d’aquest breu i lluminós assaig. ‘Perquè és el nostre mirall’, es respon ell mateix, que de ben jove va quedar hipnotitzat, fascinat, atrapat per aquesta obra d’art que l’ha obsessionat tota la vida. ‘Ens representa a nosaltres, amb la nostra precarietat, el nostre dolor, la nostra soledat’, continua l’autor. ‘Giacometti aconsegueix fer-nos compartir la tèrbola sensació de l’humà. Aquesta imatge de fragilitat és la nostra, és la imatge de qualsevol ésser, i també la de l’artista que va i ve pel taller. Caminar és ésser, és existir. L’home que camina representa tots els qui el contemplen. La seva marxa el projecta cap a una meta desconeguda.”