tempus fugit

Era el casc d’El Quixot sostingut per un ganxo artísticament forjat situat dalt del frontis d’una retxada, blanca, vermella i blava, columna d’entrada a la “peluqueria”.

Era, lluent, “la bacía o palangana de barbero” utensili que gairebé ja servia més com a reclam tal qual serien el nostrat bací o ribella de barber.

Era la característica estètica de les antigues barberies d’homes dels 50, 60, 70…, del segle passat, regentades només per homes parlant i divagant -segurament- només de coses d’homes o llegint premsa esportiva mentre durava la sessió de compostura capil·lar i facial…, tal qual acostumava a succeir en les perruqueries de dones -les d’alta posició regentades també per homes- durant els mateixos grisosos anys, parlant i divagant -més certament que segurament- només de coses de dones o llegint revistes del cor mentre durava l’estança de l’agençament personal.

És l’enigma 17, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.