tempus fugit
de tot i de res
resistents (9)
rectificació
Amb aquest nou apunt vull esmenar el que vaig fer on atribuïa l’obra de mobiliari i decoració feta al “Baixa”(1), al prematurament desaparegut Fritz de Groote,(2) el qual només compartia amb altres artistes entre ells, l’autor material del treball fet al Baixamar, Luis Blanco Magadan, espais diferents de la nau on treballaven per això, segurament, dins la imaginària ignorància popular algunes persones podíem creure que tots formaven part d’un tot o bé que, ocasionalment i en segons quins tipus de feina, el treball podia ser en conjunt.
T’agraesc, Francisco Fernández Terrés, la informació que permet aclarir el malentès popular i no voldria que ningú s’hagi ofès doncs, en cap moment ni abans de fer la ressenya ni durant la tasca de recerca per esmenar-la, ha estat la meva intenció.
(1)Baixamar: Potser atrets per una nova terminal marítima que suplís les mancances de l’antiga, al port de Maó, pels anys 80 un magatzem de gra ubicat prop del nou enclavament el van convertir en l’ara ja popular bar “Baixamar”, i poc després de ser obert, els responsables del local van tenir l’encert de donar-li un caire modernista i ho van deixar en mans d’en Luis Blanco Magadan, que va convertir el senzill local en una obra modernista herència d’aquells desapareguts cafès pintats per autors del corrent del modernisme, on sovint la imatge d’una solitària persona bevedora d’absenta, formava part d’aquell mobiliari característic de finals del XIX i principis del XX.
(2), Frtiz, ebenista nascut a Holanda, que un bon dia va triar de viure a Menorca, habilitant una cova de les que els pobladors de l’edat de bronze varen excavar a Cales Coves, per compartir-la amb la seva companya Sunsi d’origen català i en Tozi, Pequi, Nini, Cuqui i Ninu, fills i filles parits, per desig de la parella, en aquella cova on deien que la fusió de les formes de la roca amb el mobiliari sortit de les mans d’en Fritz, convertien l’estança en aquesta mena d’harmònica arquitectura empeltada que només la sensibilitat de pocs creadors transmeten de manera exemplar.
Malauradament una matinada quan Fritz devia obrir els ulls per contemplar el lloc idíl·lic que habitava, un atac de cor (patir-lo a l’edat dels 40, la seva, diuen que és fulminant), se’l va endur a la dimensió incògnita de la baldor o del no-res, però malgrat tot, tenim la sort encara de veure la petjada del seu art en alguns llocs particulars o públics de la segona de les balears on el destí el va fer viure i morir.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Lamentó decirte que ,aunque es cierto que Fritz fué un gran ebanista, lo cierto es que jamás hizo nada en el BAIXAMAR. Toda la madera es obra de Luis Blanco Magadán, “Ñaño”. Entre varios amigos montamos el Café BAIXAMAR en el año 1980 y conozco su historia perfectamente. Sugiero al autor del artículo que rectifique. Si quiere saber la historia del BAIXAMAR sólo hay que ponerse en contacto conmigo y gustosamente se la explicaré. Saludos.
FRANCISCO FERNÁNDEZ TERRÉS