tempus fugit
de tot i de res
11 de març de 2016
2 comentaris
reivindicació feminista (amb retard)
Per ordre del consistori, fa un parell o tres de setmanes una brigada d’homes s’encarregava d’emblanquinar els baixos de la barana del mirador d’una de les cales del municipi i, per aquells misteris que posseeixen alguns encarregats de fer-ho o, de manar-ho fer, no s’acaba d’entendre com poden donar per finalitzada la feina de pintura sense tenir cura d’efectuar, on calgui, la neteja i aplicació antioxidant que elimini el rovell i els característics regalims.
A més de 48 hores passades del dia de la dona treballadora on les comparacions laborals de salari, horari i exigència professional amb les de l’home continuen de bon tros i massa sovint, essent abismals, veient la imatge de la foto tres frases de resignada admiració et passen pel cap:
-Ai!, els petits detalls que s’escapen de les mans…
-Ai!, quan aquestes mans són del gènere masculí…
-Ai, si fossin del femení!!!
Comparteix això:
Relacionats
visió furtada de ferreries
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si no s’aplica l’antioxidant, és indiferent el sexe de la persona que pinti. Hi hauràn els regalims.
Parem compte que qui hagi donat les ordres de pintar sense l’emulsió no hagi estat una dona…. Llavors, seria cosa “de mans” o “de neurones”?
Atentament
http://www.aj-escastell.org/Contingut.aspx?IdPub=420
en cas de les neurones, per tradició dins les societats patriarcals, podriem referir-nos a les neurones mirall https://ca.wikipedia.org/wiki/Neurona_mirall