tempus fugit
de tot i de res
1 de maig de 2014
Sense categoria
0 comentaris
posidònia eclipsada
Com cada any vols donar una ullada a Binimel·la per admirar l’amuntegament de la posidònia morta damunt la platja i, sense voler-ho, penses en les persones que tant els molesta aquest fenomen natural ignorants, potser, del seu benefici i que voldrien tot fossin flors i violes per estendre la tovallola de bany, ben impregnada d’olor de suavitzant, damunt l’arena i deixar-se caure a prendre el sol untades del millor FPS del mercat i, en aquesta contemplació de la natural i benefactora invasió de la planta, aquesta és eclipsada per la presència d’un matiner grup, que suposes familiar, amb dos equins, ensellats i arnesats com cal, segurament per agafar la millor forma de sortir a les colcades populars que ja estan a tocar dels dits i, com aquella que no vol la cosa, tens el privilegi de gaudir de polits passos i bots fets en plena natura on genet i cavall semblen tocar el cel de la felicitat mentre els privilegiats quatre gats que ho contemplem, fins i tot també ens arriba una mica d’aquesta celestial resplendor.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!