tempus fugit

Tot l’hivern amb roba de primavera al damunt mentre la hivernal als penjadors intacta d’ús i ara, a l’entretemps, en lloc de desar-la estalviant-nos rentadora per manca de brutícies, l’hem d’utilitzar com obligant-nos a fer-la net; fins i tot, ni el gos s’ha salvat de continuar anant a pèl que és com en realitat, per dignitat, els agrada anar als cànids plantant cara a qualsevol inclemència meteorològica.
Potser sí que enguany,  a la dita de l’encapçalament i la del final els hi podrem donar crèdit. “Abril finit hivern passat”.