tempus fugit

Sortosament, hi ha indrets poc o, gens ni mica visitats per mentalitats amants de la disbauxa.

Sortosament, alguns llocs protegits com a reserva de la biosfera, ni ombrel·les, ni gandules, ni quiosquets, ni barques, velers o banyistes malmeten les panoràmiques.

Sortosament, en tot cas, espais catalogats com a parc natural serveixen per propagar imatges publicitàries d’atracció turística.

Però ara es fa difícil saber si per ventura o per desgràcia, quan l’illa de quasi 100.000 habitants es veu triplicada pels visitants un mes de juny (341.984), per ventura aquests ho han fet ni que sigui per una espurna d’interès o valors bucòlics o, per desgràcia, els més generalitzats, per l’excés del divertiment pensant en allò de -com que són quatre dies, no calen filosofies cares ni barates, de fet  si  algunes patronals del sector terciari (1), donen carta blanca, doncs això, consumim, arrasem…,

Finalment, per sort, un cop més el cel d’una entitat de caràcter humanista ecologista, el GOB, (In-SOS-tenible. Excursions i més per salvar l’illa) ,sembla que intentarà fins a aconseguir-ho, frenar aquesta fugida cap a fomentar l’èxit creixent del capitalisme, mobilitzant si cal la ciutadania.

(1) Sector terciari o sector dels serveis: El sector terciari inclou l’oferiment de serveis, sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. També inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d’un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. Així com serveis personalitzats com ara l’entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d’assegurances.