tempus fugit

La casa reial passa angoixa, el cas nóos la preocupa, el negoci de la monarquia que té com a empleats tot el reducte de l’escòria franquista, està nerviós, i ho està perquè els vividors incultes s’encallen allí on les coses, gràcies a una prepotència dictatorial els anava bé. No els satisfà gens que un jutge posi en evidència a cap membre de la família; el rei i els seus, tot i estar segurament involucrats en aquest i mil i un afers especulatius, han de quedar al marge de tota sospita. Potser ara surtin una mica més escaldats, però al cap i a la fi se’n sortiran amb la seva.

Amb la mosca al nas, més d’un illenc amb l’afer de l’herència Balada, vam poder comprovar amb quina subtil trama aquest home hauria d’exercir l’ofici d’usufructuari al servei d’aquesta reialesa que mai ha mogut un dit en bé del poble que estoicament s’adona de què la institució monàrquica espanyola amb els seus gestors administradors, no només té els peus de fang sinó que el cervell també el té i és d’aquella mena de llot pudent de claveguera que se’t fica dins dels sentits corporals i mai arriba a desaparèixer. Ara, aquesta franquista- borbònica, representa aquell model d’Espanya que l’inviolable Machado, pronosticà que ens gelaria el cor als nascuts dins o sota el sempre sagnant domini del seu imperi.
 http://elpais.com/diario/2010/01/24/domingo/1264308761_850215.html

http://www.farmaconsulting.es/noticia/2010-08-09/El+futuro+incierto+de+la+Farmacia+Llabr%E9s+en+Menorca/693.shtml