tempus fugit

Com acostuma a passar, les llevantades i tramuntanades de desembre finalitzen en arribar el dia de Nadal que transcorre sota el característic i puntual anticicló com volen aixoplugar la solidesa de la gran efemèride cristiana.
Cercant un significat a la imatge d’aquest apunt, per enèsima vegada caure en la carrincloneria de la metàfora i així, pels qui tinguin un sòlid far i grilló de fe que els orienti i atansi, la càrrega moral del Nadal haurà fet que els temporals de l’any, els meteorològics o els produïts pel drama dels desplaçats sigui, afectant en primera, segona o terceres persones, més o manco d’aquesta manera: En el 1r cas, alleujador del sofriment; en el 2n, activador de la solidaritat i, en el 3r, pregant els creients -i a la nostra manera, laics, agnòstics i ateus-, intentant d’alliberar-nos de la vergonya de pertànyer a un món on, dia a dia, conscientment o inconscientment l’anem consolidant a les desigualtats que, de manera accelerada, passen de ser esporàdiques per aquí o allà, a tenir una presència constant arreu del planeta.