tempus fugit

A un home alterat l’han mort dues vegades. L’una a causa d’un escarment, l’altre negant-li la justa sentència inculpatòria pels que’l van apallissar quan estava massa “alterat” (aquest és l’adjectiu que empraran per revisar protocols) vés a saber el motiu de fons, ja que tothom sap que en aquesta societat en poden ser molts i molts derivats de massa permissivitats.
1a mort, L’escarment: Que no el volien matar està en el pensament de qualsevol persona però sis homes “alterats” també, però uniformats, en van reduir un apallissant-lo desmesuradament davant de la ciutadania que ho presenciava de prop de lluny i des de dalt dels balcons.
2a mort, El judici: Amanyagat sospitosament, la mort de Juan Andrés Benítez sota dotze punys i guitzes i estris per immobilitzar-lo, no li ha bastat per permetre’l que un jutge li restituís la memòria aplicant una sentència, contundent i justa alhora, per als seus botxins que ara, amb la feblesa demostrada des del tribunal, sis mossos d’esquadra continuaran vetllant pel comportament cívic a la ciutat emprant, sota l’aixopluc de l’uniforme, totes les accions que en un moment crític, a ells, els hi tornin a passar pel cap.

Nota a l’endemà d’aquest apunt en aquest enllaç, un excel·lent article d’Andreu Barnils

http://www.vilaweb.cat/noticies/juan-andres-benitez-linfern-es-aqui/