tempus fugit

Finalment, aquelles persones que constantment vivien amb l’Ai!, al cor tot pensant que algun dia tot el blindatge damunt les “llicències per edat” privilegi de cobrar un sou com a funcionari públic sense fotre brot quedaria al descobert, els ha deixat alliberats de l’Ai!, al cor, però, com el rei del conte aquell que anava nu, amb les vergonyes enlaire.

Ara bé,  aprofitant l’any de Joan Fuster , mentre duri la controvèrsia dels polèmics sous del Parlament de Catalunya,  dedicarem a l’actual classe política que els debat,  dos aforismes d’aquells que sempre són d’actualitat tot pensant que tal vegada els arribi a tocar la fibra de l’honestedat:

RES NO UNEIX TANT COM UNA BESTIESA COMPARTIDA

NO FACES DE LA TEVA IGNORÀNCIA UN ARGUMENT