tempus fugit
de tot i de res
13 de maig de 2016
7 comentaris
l’augment del fet de tocar de peus a terra
Mig esborronat ja pel temps que està fet, com més a prop està Catalunya de la independència, el grafit reivindicatiu sembla que revifi apropant més veus illenques a la idea dels beneficis culturals, econòmics, socials…, d’uns Països Catalans i, lluny de provocar encontres i revenges amb els qui contràriament prefereixen no moure’s de l’enclavament patriòtic espanyol, tant de bo, eixamplant-se, no decaigui l’opció ben explicitada dins el nostrat refranyer que diu que “tocar de peus a terra” vol dir que estem anant pel camí fent les coses ben fetes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Empastifa que fa fort”, sembla ser el lema de les nenes d’ARRAN.
Els cadells totalitaris de ben segur es passen les hores d’estudi al bar de la cantonada o embrutant façanes alienes (pas la dels seus progenitors, siguin tribals o no).
Volia posar un exemple fefaent de la ignorància arrogant d’aquesta gent, però l’arxiu informàtic no s’obre al meu ordinador (a http://www.naciodigital.cat/tarragona/cercador/baptista clicar la noticia de data 08/03/2014: Acte vandàlic contra l’Església Cristiana Bíblica Baptista de Torredembarra). A manca d’aquesta Font, on hi havia comentaris de gent aliena a l’organització totalitaria, i també del pastor de l’església que havia sofert l’acte violent, li enllaço amb la página web dels matons autoanomenats feministes (http://arran.cat/blog/2014/03/10/cronica-8-de-marc-de-2014-joves-lliures-feministes-i-desobedients/) on es fan ressó de l’acte heroïc)- També una web “protestant” va fer ressó de l’acte vandàlic de les nenes [malcriades i covardes] d’ARRAN: [http://protestantedigital.com/ciudades/30746/El_grupo_radical_Arranrsquo_ataca_iglesia_evangelica_en_Torredembarra] i [http://protestantedigital.com/ciudades/30751/Pastor_de_Torredembarra_39La_situacion_nos_ha_permitido_hablar_con_la_gente39]. Quant van fer aquesta acció, vaig demanar a ARRAN el per què del seu atac a una església cristiana que no té res a veure amb la católica romana (que era l’única que sortia anomenada en el manifest d’autoria), la callada va ser per resposta…
Atentament
Ui, vas de veres amb les crítiques al jovent d’arran https://ca.wikipedia.org/wiki/Arran_(organitzaci%C3%B3),i a mi que em cauen tan bé!
Més enllà de caure bé o malament, hi ha la realitat objectiva de que molts actes d’aquest col·lectiu són actes propis de moviments totalitaris.
I aquest totalitarisme, molts cops, es guareix amb educació (tan intel·lectual com emocional).
Com veura, la meva crítica a ARRAN no és gratuita (està fonamentada).
Atentament
Entenc la teva postura, només faltaria!, però comprendràs que des d’una opció laïcista, els grafitis, estigui d’acord o no amb el missatge, se me’n fot a qui pot pertànyer el mur o la pared.
Quant al totalitarisme…, qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra, i deu nos en guardi a qualsevol de nosaltres d’ajupir-nos per agafar-ne una per llençar-la a la joventut carregada de raó. Quant al feminisme radical, algunes de les nostres àvies s’alliberaren de la cotilla, algunes de les nostres mares de les varetes de faixes i sostenidors, algunes de nosaltres dels sostenidors faixes i tacons, i com és d’esperar algunes de les nostres filles i netes bé que hauran de seguir lluitant. Salut.
Joventut carregada de raó? Quina raó? La de voler impossar als altres, sí o sí, la “seva” raó i lógica? Jo no tirarè pedres a ningú, ni tan sols jutgarè, però estic -actualmente- bastant net de totalitarisme (cosa qu no treu que m’emprenyi i em dolgui quant veig una agressió o una manca de respecte).
Sobre l’enfotisme vers les pintades i agressions sofertes per part dels matons aquests que van de mil-dones-perdona-vides, veig una posicó semblant a la que va tenir la població alemanya i que va portar a algú -amb el cap alçat i ple d’humilitat- escriure allò de “Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu. Jo no era pas comunista […]”.
Atentament, i bon dissabte
“Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no n’era de socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n’era de jueu,
Ara venen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.”
Martín Niemöller: “Què haguera dit Jesucrist?” (Sermó de Setmana Santa de 1946).
Atentament, i bon dissabte
Benvolgut JRRiudoms, amb aquesta resposta acabaré l’encreuat diàleg amb vostè no sense abans comprovar que, almenys, en la bellesa i missatge del poema d’en Martin Niemöller, estem d’acord (és un dels meus preferits), potser per això tantes i tantes veus del feminisme aixequen les veus trencant dogmes de pensaments únics i totalitaris ancestralment arrelats dins les creences. D’aquestes dones a casa nostra en tenim una pila, algunes, anònimes agosarades i provocadores i d’altres conegudes igual d’agosarades i provocadores tocades però amb el do de la poesia, la Maria-Mercè Marçal n’era una
De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
http://literaturacatalanapatty.blogspot.com.es/2009/05/de-tombant-de-primer-van-foradar-me-les.html
Salut i bon cap de setmana.