tempus fugit

de tot i de res

29 de juny de 2021
0 comentaris

la camamil•la

Obsequiada per qui amb paciència l’ha collit, la camamil·la de la imatge no cal que sigui de la Mola (1) per garantir l’excel·lent qualitat de tota la que creix pels indrets de l’illa.

Les instruccions van ser: Espargida dins d’una capsa oberta en un lloc cobert i airejat, després d’un parell o tres de dies, quan els branquillons estiguin eixuts, amb una tisoreta ja es poden tallar les grogues floretes per dipositar-les dins de l’escollit  pot de vidre de tapadora hermètica, que de mica en mica, rere gustoses i saludables infusions s’anirà buidant tot recordant l’autoria i generositat de qui recol·lecta la planta. 

(1)Del DCVB: CAMAMI·LA 2. Planta de l’espècie Santolina chamaecyparissus L. (Men.); cast. abrótano hembra, cipresillo, lombriguera. És la famosa camamilla menorquina, que en català s’anomena també camamilla groga, camamilla de muntanya, espernallac i camamil·la de la mar (Mall.). La varietat més apreciada a Menorca és la camamil·la de la Mola, que, presa en infusió, és un excel·lent estomacal.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.