tempus fugit

Ets una espavilada cria de ruc pasturant a prop de ta mare el, en pocs dies, groguenc assilvestrat camp.

Ets, i no queda clar si ets tu, menut, qui agosaradament, a la babalà, va capdavanter cruspint l’herba o, si és l’assenyalada de ta mare la que, pacientment, va retardant el pas controlant-te l’instint innat de supervivència a fi i efecte d’assegurar-se que et funcioni al cent per cent.

Ets l’atractiu estrella del camí enlluernant mirades i somriures que van des de la persona més criatura  a la de més longevitat.