tempus fugit
de tot i de res
16 de març de 2016
0 comentaris
hi ha qui no es pot queixar
Després d’una tramuntanada, el port de Maó es transforma en un llac on asseure’s en un banc i notar l’escalfor del sol contemplant les aigües reconforta el cos, l’ànima i, tanmateix, a fe de ser honests si un gos falder té cura de guardar-te les espatlles, poca cosa més podem demanar.
Comparteix això:
Relacionats
la metamorfosi
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!