tempus fugit

de tot i de res

16 de setembre de 2021
0 comentaris

era

Era qüestió d’anar omplint el barri anunciant la convocació d’una de les tantes assemblees per tractar de millorar-lo.

Era la descoberta de la maleïda aluminosi produïda per emprar, a fi i efecte d’abaratir costos, un tipus de ciment econòmic i ràpid d’endurir.

Era captar l’acció de penjar una de les fràgils pancartes fetes amb paper d’embalar en llocs visibles del barri aprofitant tota mena d’escenaris concorreguts en el fet d’anar i venir de la gent.

Eren, segurament, tres veïns acostumats a dur americana cada dia que, de cop i volta per resultar afectats directes, decidien entrar en la dinàmica reivindicativa de l’Associació de Veïns i aquell dia, davant la mirada complaent d’un dels fills d’un d’ells, potser ja l’alliçonaven en el democràtic comportament social del futur que l’esperava.

És l’enigma 91, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

groc
14.10.2014 | 9.18
oleàcies nostrades (1)
09.01.2019 | 8.30

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.