tempus fugit

A finals dels 90, al costat d’un contenidor, llençats dins d’una capsa de cartó, entre altres curiositats estaven la mena de devocionaris patriòtics de la imatge que algun excombatent del bàndol nacional, fins a les acaballes de la vida tindria desats (amb honors o no) en algun racó de la casa fins que, arribat el dia de fer net, alguna persona amb seny, va col•locar el patri lot de lectures al lloc que, democràticament, li corresponia, és a dir, a les escombraries. Encuriosida, junt amb un “Devocionario Militar” vaig endur-me les relíquies per satisfer el morbo de donar-les un cop d’ull i, perquè no, salvar de la “crema “la mena de “llibres d’hores” que circulaven per les files dels nacionals de Franco, cosí germà dels feixistes de Mussolini i dels nazis de Hitler.
Ara, amb els rebrots franquistes que estan sorgint destapats per la corruptela institucional o, pel procés d’independència de Catalunya o, en últim cas, per haver de passar comptes clars davant els tribunals de la UE, les he tornat a mirar i, evidentment, el discurs RIVERACASADOVOX, és calcat al que alliçonen aquests opuscles trobats al costat dels contenidors de fems, per la qual cosa tenim que, si res de nou d’innovador o democràtic observem, ja podem assegurar que tot plegat és cosa del pedigrí que aquests cadells aznarians, han heretat dels valors d’avantpassats familiars, és a dir l’ideari cívic espiritual nacional catòlic d’una de les genealogies de les dues Espanyes del poeta, nissagues que tanmateix, malauradament dins de la “democràtica” UE, coincidiran anant del bracet, només faltaria, amb els cosins germans italians o germànics.

Recull de textos:  Devocionario Militar: Consejos 1. El resumen de los deberes de un militar es: DIOS, PATRIA I JEFE DEL ESTADO.

Mi libro: ADVOCACIÓN. Ten presente, soldado, que todas las hojas de este libro pudieran quedar en una sola hoja, simbolismo del guerrero del soldado y del mando: nuestro libro es la espada que se forja con el fuego de una fragua y con el deseo de un patriota….Con la espada forjada en Toledo fué el Gran Capitán a Italia, el de Alba a Flandes, Hernán Cortés a Méjico; con la espada de la diestra, Franco está haciendo la España Grande y Legendaria. !Feliz quién pudo llevarla al cinto en la paz, en la diestra en la guerra, y, llegado el momento del eterno descanso, llevar también la cruz de la espada en el pecho. !Arriba España! !Viva el Generalísimo!