tempus fugit

Una dona fot un cop de puny a un home públic, això és la notícia i tot d’una, segons la peculiaritat de la víctima,  ja tenim un altre tió col·locat a  la foguera que l’imperialisme totalitari espanyol està construint intencionadament per cremar la ciutadana i majoritària veu d’una de les autonomies -que sempre han maltractat considerant-la trofeu colonial- que se’ls ha rebotat…, NI CAS! És una anècdota i com que la notícia des del principi no resultava gaire clara, moltes persones vàrem treure conclusions ben diferents de les que potser ara ens voldran fer creure, és a dir, que el que primer ens va passar pel cap  va ser la pregunta de ¿a veure quin altre cínic moviment haurà fet aquest PSCsecretari mesell del PSOE, per exaltar els nirvis d’una dona que potser no li falta la raó?… sí, que denuncií l’agressió, així almenys podrem assabentar-nos, quan es defensi amb el cap serè, el motiu pel qual una dona, per uns moments, va perdre l’enteniment. 
 Ah!, gràcies Alves, ahir, també em vaig menjar un plàtan.