tempus fugit

Arraconada al sòl de l’andana que voreja el port, una boia jeu allitada damunt d’un variat cordam…, i és aquí, quan surt el mot “cordam” que, dins l’absoluta mancança d’inspiració poètica, el record d’uns llegits versos:

…faig el que puc

—ben poca cosa— per mantenir tens

tot el cordam dels versos i el teixit

d’aquesta vida fonda i vehement

que em toca viure…(1)

m’ajuden a entendre quan d’important és per una nau que la boia de referència mantingui tens i desentortolligat tot el tramat del nàutic cordam.

(1)Miquel Martí i Pol, «Capfoguer» (1977), dins Estimada Marta pàgina rodamots