tempus fugit

de tot i de res

26 d'octubre de 2016
0 comentaris

cistelles i cistells dins del temple

Arran dels personatges que comanaran la següent legislatura, rumiant ja en les conseqüències més fatídiques que encara haurem de patir l’emergent sector de la societat (els de classe baixa i els de la mitjana) condemnats ambdós a la pobresa, se m’acut que ara, la petita cistella que recull voluntats en espècie i almoines dins les esglésies, prest l’hauran d’abaratir per un enorme cistell o, si s’escau, també s’haurà de sacrificar alguna capella de sant o santa col•locant, al peu de la imatge, a més a més, un contenidor buit de runes d’aquests enormes que hi ha a les obres de la construcció que serveixin tot plegat per anar-los omplint, a fi i efecte d’amagar la misèria mental dels polítics que diuen en veu alta que no paren ni pararan de fer feina per preservar el benestar i, en veu baixeta, la igualtat.
Dins la legislatura vinent, els rics més rics, i els pobres, desorganitzats, esclaus i més esclaus.

Dins la legislatura vinent, els rics més rics, i els pobres, desorganitzats, esclaus i més esclaus.

PD. En agradar-me compartir lectures del diari local de l’illa d’un dels pocs opinaries que considero honestos amb la ideologia de l’humanisme, aquí teniu el De què anam?, d’Emili Pons i Carreres

mimetisme
04.04.2014 | 8.46
A Sense categoria
xit…!!!
11.07.2023 | 7.49
A Sense categoria
crepuscles
20.11.2018 | 8.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.