tempus fugit

de tot i de res

20 de setembre de 2013
General
0 comentaris

blanquerna

Esgarrifen les imatges de l’entrada a la sala, no duen les armes que segur tenen a casa, esperant…, l’actitud i gestos de l’acció així ens ho fan entreveure, i la resposta del govern de  Madrid a la demanda d’explicacions per la feble actuació policial i judicial enfront d’uns bàrbars que poc amaguen la seva condició neo-feixista, és que la crema d’unes banderes espanyoles i fotos del rei en els actes d’alguna manifestació dins Catalunya, no han estat tampoc sancionades. La comparança és patètica doncs, la crema de draps o imatges identitàris, sí que forma part de la llibertat d’expressió de qualsevol democràcia ben païda i ben entesa per una classe política i ciutadania civilitzada.   

No hem de caure en provocacions, pensem que nosaltres tenim la sort del llegat filosòfic de Ramon Llull, que sempre a estat un referent fortament arrelat en la memòria col·lectiva dels països catalans:

• Llibre d’amic e amat: De la vida en la qual estava Blanquerna en son ermitatge.

77. Cridà l’amic en alt a les gents, e dix que amor los manava que amassen en anant e en seent, en vellant e en durment, en parlant e en callant, en comprant e en venent, en plorant e en rien, en plaer e en llanguiment, en guanyant e en perdent; e en quals que coses feessen, en totes amassen, cor d’amor n’havien manament-


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.