tempus fugit

de tot i de res

12 d'agost de 2016
0 comentaris

avui, ahir i sempre

Avui en dia, damunt o a prop del llagut dedicat a l’esplai quan navega i a decorar l’entorn quan està varat, ben apeixats farts de consumir llaunes i pinso processat, us serveix per cercar alguna referència d’aquell fet genètic heretat en el temps, quan la barca de pescador tornava al moll, carregada del peix fresc que un cop triat i netejat, els vostres ancestres en rebien les deixalles barallant-se, més amigablement que seriosament, per atrapar del terra els trossos més molsuts i grossos.
Ahir en dia, ni pinsos ni llaunes ni cadenes de botigues especialitzades us facilitaven l’existència malgrat tot, el que mai segur no us ha faltat ni sempre us faltarà és l’afecte o dèria de molta gent cap a vosaltres.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.