tempus fugit

Sucumbint als agressius canvis comercials, dins la primera dècada del segle XXI va desaparèixer part de la història comercial illenca, el d’una emblemàtica botiga, papereria, quiosc, llibreria d’un cèntric carrer de Maó que, al soterrani,  conservava maquinària de principis del segle XX, dedicada a l’art de la impremta per a tots tipus de treball.

Al seu dia, el diari ARA balears oferí l’emotiva història i colpidora realitat del que havia estat l’emblemàtic negoci des de sempre familiar i com que també al seu dia, algú em va fer saber que estaven buidant la maquinària del soterrani per dur-la a un d’aquests llocs oficials d’exposicions del passat industrial, no vaig voler perdre l’ocasió de poder fotografiar la fèrria consistència de cada una de les màquines en el seu espai de treball, però, curiosament el punt més impactant tal vegada va ser aquell pany de paret on encara fràgilment penjaven les últimes notes d’un passat feiner com aquell que, amb consistent professionalitat, les devia deixar tot pensant que, tal vegada algun “l’endemà”, faria l’ofici d’impressor.