tempus fugit

A vostè, bon home, president en funcions del govern, tal vegada, ni les seves atlètiques caminades per mantenir-se en forma li han fet arribar sàvia nova més amunt del ritme esperpèntic de les espatlles, és a dir, el cervell, que deu tenir-lo aturat no ja als temps de la transició espanyola sinó que també al de finals del segle XIX on encara creurà que, com que tota la lluita obrera estava en la il•legalitat, tot el que es va aconseguir no vol dir res ni serveix d’exemple, tanmateix les demandes de les sufragistes de principis del XX, o la marxa de la sal de Gandhi i un reguitzell més de situacions que han sigut i són el verdader motor democràtic de la història de la humanitat.
Per això: Ni cas!!!, i des de Catalunya, posaria la mà al foc que de ben segur aquest pròxim 11 de setembre, la ciutadania un cop més engrescada en aconseguir una independència i república pròpia, omplirà el territori català lliure de fronteres de sortida i d’acollida, amb el característic somriure de revolta en famílies des de besavis a besnéts, amistats, associacions…., amb la qual cosa els que pensen com vostè o, els que hi mig pensen, ja poden anar fent-se a la idea que, això, dins una UE que també trontolla però sembla estar consolidada, ja no té aturador.