fora pautes
23 de juliol de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Navegar, singlar direcció est, esquerrà.Defugir les tramposes pautes institucionals establertes, rumb a la inabordable Ítaca.
Navegar, singlar direcció est, esquerrà.Defugir les tramposes pautes institucionals establertes, rumb a la inabordable Ítaca.
Era aquella hora de la tarda quan, pels deserts carrers del poble, només l’ombra bellugadissa del vol de les orenetes i els seus xiscles s’esdevenia l’únic signe de vida. Era la incandescent hora de la migdiada d’un feixuc estiu a sa mediterrània illa de Menorca.
Asseguts a la barana xerraven en àrab. Se’ls veia contents, la nit era la refrescant benefactora del calorós dia ja passat. Les notes d’un saxo arribaven al mirador de la cala, efectivament, a sota dos interpretes amb exquisida sensibilitat per la melodia afroamericana d’un blues, actuaven davant d’un públic distret amb les pròpies converses i
Els xicots d’abaix, els interpretes, de tant en tant aixecaven la vista i sabien que, apart dels comensals dels xiringuitos- restaurants, des de la barana algú també els escoltàvem.
Els músics, en acabar i passar la safata entre les taules demanant unes monedes a canvi del seu treball, es traslladaren cercant la terrassa d’un altre restaurant, i els xicots que asseguts a la barana parlaven l’àrab, van fer el mateix, així doncs,uns per a baix i els altres per a dalt, eren còmplices en
Uns actuen i els altres els fan costat, saben que en qualsevol moment pot aparèixer l’autoritat uniformada que els prohibeixi seguir sense estar al corrent de, ves a saber quins, permisos poden inventar-se per a ser legals. Saben que tard o d’hora aniran per ells ja sigui per denuncies d’altres músics gelosos de protagonismes i
la felicitat de l’aviram
feliçment connex al passat
flassada sideral