tempus fugit

de tot i de res

22 de juliol de 2013
General
0 comentaris

la sesta

Era aquella hora de la tarda quan, pels deserts carrers del poble, només l’ombra bellugadissa del vol de les orenetes i els seus xiscles s’esdevenia l’únic signe de vida. Era la incandescent hora de la migdiada d’un feixuc estiu a sa mediterrània illa de Menorca.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.