tempus fugit

D’aquesta foto ja fa una pila d’anys, prop d’un quart de segle,

Vigi era el mot pel qual, atenta, aixecaves les orelles a veure que. De tu no envejàvem la “privilegiada vida de gos” que algunes persones diuen que teniu doncs sabem que el destí caní com l’humà, en dependre del lloc, condició social i, per damunt de tot pel que respecta a les persones l’ús de la doctrina dels deures i drets morals anomenada ètica, no acostuma a ser homogeni…, per la qual cosa, de tu, he de confessar que només envejàvem la facilitat i flexibilitat amb la qual acostumaves a aprofitar la gandula buida per fer una de les tantes becaines del dia a dia.