tempus fugit

A vegades, pel rutinari passeig apareix una proclama reivindicativa.
A vegades (gairebé sempre) el desconeixement damunt ideologies antigues com l’especisme, t’obliguen a cercar-ne el concepte i t’adones que aquest, novament està pressent subtilment ocult en formacions polítiques de nova volada dins la constitucionalista Espanya i així tenim que VOX i els germans que per necessitar-lo per manar li riuen les neonazis feixistes gracietes sense oblidar els cosins germans espargits per la UE i resta de continents, formen part d’aquesta irracional família política que a l’hora de fer-nos fàstic, malauradament, sobretot a les generacions d’edats avançades, també espanta.
A vegades, tot i pensar que la barreja de moviments socials alternatius de caràcter humanista, no és res més que allò del “divideix i venceràs” frase que tant agrada al poder institucional per fotre al poder popular, penses que, a vegades, ni que només sigui per preservar la salut mental, és un bon auguri que una militància antiespecisme, s’expandeixi per arreu dels països denominats del primer món.