de vegades l´esperança és l´últim que es perd

A vegades, pel rutinari passeig apareix una proclama reivindicativa.
A vegades (gairebé sempre) el desconeixement damunt ideologies antigues com l’especisme, t’obliguen a cercar-ne el concepte i t’adones que aquest, novament està pressent subtilment ocult en formacions polítiques de nova volada dins la constitucionalista Espanya i així tenim que VOX i els germans que per necessitar-lo per manar li riuen les neonazis feixistes gracietes sense oblidar els cosins germans espargits per la UE i resta de continents, formen part d’aquesta irracional família política que a l’hora de fer-nos fàstic, malauradament, sobretot a les generacions d’edats avançades, també espanta.
A vegades, tot i pensar que la barreja de moviments socials alternatius de caràcter humanista, no és res més que allò del “divideix i venceràs” frase que tant agrada al poder institucional per fotre al poder popular, penses que, a vegades, ni que només sigui per preservar la salut mental, és un bon auguri que una militància antiespecisme, s’expandeixi per arreu dels països denominats del primer món.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *