tempus fugit

de tot i de res

15 de setembre de 2016
0 comentaris

a poc a poc es va lluny

De vegades quan fins i tot fer una passa pot resultar feixuga, un bri d’ironia constructiva captant una imatge propera (en cas d’arribar-hi) al futur longeu, fa que t’imaginis quin pensament pot passar-li pel cap de qui et davanteja pel carrer tot testimoniant l’avançada d’un cos àgil pel costat, és a dir que tal vegada pot pensar  -mira!, jo també he caminat així d’eixerida per la mateixa vorera que ara tant em costa d’avançar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.