espurnes líriques al barri del raval (el xino)

Pels voltants dels 80, dins d’una Barcelona plena d’eufòria arquitectònica destructora i poc o gens restauradora de vells habitatges, magatzems o modestos espais socials, de cara a transformar l’antic nucli urbà de la ciutat en un de modern que no desentonés amb les noves transformacions urbanes que el 92 farien de seu central dels penúltims Jocs Olímpics del segle, deixà veure per uns dies, l’esgrafiat líric “sarsueler” d’una de les parets del que devia ser l’acadèmia de música, de ball o de teatre del barri xino.
Crec que l’origen de la sarsuela és ben espanyol, i en ser un gènere líric de caràcter popular, la seva acceptació o arrelament entre la població de Catalunya, és un fet que ens remunta al segle XVIII, per la qual cosa la convivència pacifica i ben entesa entre cultures gaudint d’estils musicals sense exclusions si més no, s’esdevé la realitat humanitzant de sempre del conjunt de la ciutadania.
Però, ai l’ast!, pel sol fet de dur a terme un referèndum pel dret a decidir, vet aquí, que des de fa un temps la convivència trontolla gràcies a l’esperit imperialista borbònic feixista que alguns membres de la societat catalana assumeix dur amb dignitat i d’altres que, conscients o no, l’hi ret submissió, esperit mancat “in saecula saeculorum” de la divisió de poders i per tant capaç impunement d’avortar per la repressió i la força violenta si cal, qualsevol acte democràtic de celebrar la consulta popular, (1-O) o l’intent de recuperar i mantenir el legítim Govern de la Generalitat (21-D), utilitzant la mena d’espasa de Dàmocles del 155 de la casposa i manipulada Constitució del 78.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *