resistents, i de bon tros resistents

Com que això és el que m’ha fet pensar l’escrit de David Fernàndez al diari Ara d’avui, a més de donar-li les gràcies públicament, breument vull fer-li arribar, primer la imatge d’una antiga foto de la mare, patidora dels bombardejos al domicili del raval, al costat del pare recentment alliberat del camp de concentració prop de Terol.

Per guanyar-se la vida, un fotògraf ambulant un cop acabada la guerra anava, pel carrer Ferran, captant els somriures d’esperança dels que creien que, trepitjant emblemàtiques rajoles, en el futur, seria també l’amor l’imprescindible que podria fer-los oblidar tantes desgràcies i humiliacions patides.

Per altra banda, David, el text: No és difícil resistir quan els progenitors t’han fet còmplice de saber discernir entre la maldat i grau intel•lectual de qui té força i poder segrestant la innocència i falta de coneixements dels qui utilitzaran per fer-la extensible dins la societat.
Efectivament, David, acabada de poc la guerra civil, la població republicana perdedora de Barcelona, o la de qualsevol altre poble o ciutat massacrada per bombes feixistes, com va poder va normalitzar el fet de funcionar com a societat civilitzada sobretot a l’interior de cada llar i, en lo possible, a defora fos en la clandestinitat o no.
Així doncs, David, ara també Barcelona i Cambrils, superant entrebancs no només com tu dius d’islamofòbia o jihadisme radical, sabran sortir-se’n gràcies en part a l’herència genètica de la memòria col•lectiva del passat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *