tempus fugit

Per a unes persones,  6 dies del curs escolar perduts o…, per  a d’altres, 6 dies del curs escolar aprenent en un intens treball de camp, nois, noies, mares, pares i mestres, com saber reivindicar drets ciutadans en un estat que es fa dir democràtic.

Per a unes,  6 dies del curs perduts qüestionant el sistema educatiu d’una sempre canviant llei d’educació que, com que nosaltres ho diem, s’ha d’impartir a les aules sí o sí o…, per d’altres, com que les unes consideren innegociable  suspendre provisionalment el TIL per debatre’l, 6 dies del curs aprofitats per demostrar-los que la seva, un cop més, és una llei arbitraria sense gaire consens i per tant lluny de formar part del que realment significa ser demòcrata.

Amb una qüestió sí que, tal vegada, ambdues opinions coincideixen: La tossuderia de mantenir-se ferms; uns creuen tenir la raó per allò del 46% a les urnes en les últimes eleccions autonòmiques però s’obliden que la resta, el 54% tal vegada també la tenen i, si ens atrevim a incloure els vots mai comptabilitzats (en aquest cas del 40% d’una abstenció cada vegada més activa, vés a saber perquè), la diferència ja resulta abismal i llavors, la tossuderia d’una de les parts potser ja es converteix en un legítim dret de decidir tot consensuant, consensuant i consensuant amb la  gent experimentada en qüestions d’ensenyament (que per sort no ens en falten), i que els farà veure l’error que estan cometen i podran definir, entre tots,  el tipus d’educació que es vol impartir i alhora rebre a les aules dels centres docents de les Illes Balears.