quan voler no és poder
Lliscant-te per damunt l’aigua anaves tan eixerit que vaig voler fotografiar el teu estilitzat clatell, però, patapam!, decidires alçar el vol.
Lliscant-te per damunt l’aigua anaves tan eixerit que vaig voler fotografiar el teu estilitzat clatell, però, patapam!, decidires alçar el vol.
La popular dita té raó, però sovint, en absència de boscúria, la presència d’un solitari arbre en situacions poc o molt importants, deixa percebre la bella -o cruel- realitat.
Eus aquí, traient cap, l’ocult existent rere la descurosa clàssica façana victoriana, la bellesa d’un deixat pati o la d’un assilvestrat jardí.
Avui, tot i que la pluja duu arena del desert, avui, ni un bon dia ni un mal dia, avui fa un beneficiós dia.
Sempre diuen que anar per la drecera serveix per estalviar temps, però també hi ha qui diu, i amb raó, que no hi ha drecera sense costera perquè, a vegades també amb raó, pots topar amb alguna peculiar feixuga i costeruda drecera que farà desdir-te de deixar el principal camí traçat.
Iniciada de poc la primavera d’enguany, trescant en la recol·lecció del preat pol·len teniu, fins a finals d’estiu, assegurada la feina. De tu i d’altres espècies compartides, diuen que no només sou imprescindibles per l’elaboració de diferents sabors de mel sinó que també, en cas d’extinció posaríeu en risc la seguretat del planeta, o això,
Les persones somiadores d’aventures senzillament acostumen a ser com l’arbre venturer, arrelades al lloc de naixença, però sovint agudes i originals explicant somnis i para de comptar.
A certa edat, la fulla seca caiguda de l’arbre bé podria ser una joguina. A certa edat, la fulla seca caiguda de l’arbre testimonia l’època tardoral. A certa edat, la fulla seca caiguda de l’arbre visiona la realitat del pas del temps des de les joguines cap al declivi final.
Si en alguna autonomia de l’estat espanyol els més rics bavegen per aconseguir a contra natura rendibilitzar un espaiós terreny amb permisos per construir i instal·lar l’anomenat complex Hard Rock de casinos, hotels, botigues, restaurants…, en una altra autonomia insular, aspirants també a enriquir-se contra natura regalimen baves per l’èxit aconseguit en la permissivitat de
Si pacientment esperes la fugaç sortida de la sargantana o ratolinet que tens controlats, espavilats com són l’una reptant l’altre saltironant tot controlant depredadors, fes-te a la idea que, cansant-te o avorrint-te l’espera aconseguiran que fotis el camp de la seva zona de confort.
…i l’ullastre, a caprici recaragolant-se reptant tanques de filferro, decidí la seva creixença.
Les persones, un cop aclarides o fartes en la qüestió del “ser o no ser”, últimament, gràcies a l’Internet, també estem atrapades en el dilema de l’”aprendre o dependre”.
Les creus, senzillament o supersticiosament, acostumen a ser una minúscula lletra te d’impremta religiosament consagrada.
No se sap ben bé si la cara d’emprenyades que feu és producte del morrut frontal sumat al maquillatge d’ombres blanc dels ulls i de la banyuda cornamenta o, d’una clàssica tertúlia fent-se creus i ratlles pel futur secà esdevenidor que ja comença a no deixar indiferent cap espècie del planeta Terra.
Per conèixer, tal vegada la sensació de calma sigui l’única situació capaç d’emmirallar la verdadera realitat de tot plegat.