tempus fugit

Demà diumenge, una marea verda reivindicant contundentment el dret d’impartir i rebre a les aules dels centres docents una educació digna, s’escamparà per les balears.

Mestres, mares i pares de l’arxipèlag, són conscients de què l’acció de lluita engegada té ressò a tot l’estat i com que des d’un principi, les mostres solidàries d’adhesió han anat omplint-los -encarà més- de raó l’autoestima, tot fa preveure que l’endemà el sentiment de triomf de la ciutadania serà similar al de la catalana el dia després i posteriors de l’últim 11 de setembre.

A ses illes però, no caldrà tant de temps per veure el desenllaç final, per força, aviat l’actitud i determinació del govern balear en forma de resposta esvairà les expectatives ara per ara encara presents.

Últimament i amb més vehemència comprovem com els seguidors de Rousseau, fidels defensors de la seva proclama sobre la sobirania popular, sovint tenen ocasions d’or per reafirmar-se tot veient que el seu llegat filosòfic no ha estat oblidat , ara però, concretament a les balears, uns i altres podrem veure si malauradament un cop més, no serà trepitjat.