Aquest any no faig vacances a l’estiu, més que res perquè no em convenia, però el fet és que, fins d’aquí a un parell de mesos… res de res. Tanmateix, com que jo amb la calor ho passo fatal i des de fa uns dies en fa molta de calor, doncs això, vaja, que no
Després de l’èxit inicial del portal de microblogging Twitter, la gran novetat de les darreres setmanes ha estat un altre lloc per a microblocaires: el Plurk. Les diferències entre l’un i l’altre són ja, a hores d’ara, abismals. I no parlo només de la presentació visual molt més agradable del Plurk, també d’altres prestacions com
Amb aquestes paraules és com defineix els Països Catalans n’Alfred Bosch al seu article d’opinió de la contraportada d’ahir del diari Avui. Com diria aquell, l’escrit no té desperdici i jo, simplement, em trec el barret davant de tot allò que hi expressa. Si voleu llegir-lo, us el transcric a continuació… Països estafats Tal vegada els Països Catalans
Sí, el proper dijous, a 2/4 de 8 del vespre, la Plataforma per la Llengua, presenta el manifest (i el video) “El català, llengua comuna” (vegeu-ne detalls). L’interessant d’aquesta inciativa és que compta emb el suport de 23 entitats i associacions de persones immigrades, entre d’altres l’Associació de Dones Amazigues Tamettut, Els Altres Andalusos, Llactacarú
El terme ha fet fortuna i s’ha posat de moda arran del darrer congrés d’ERC a partir del qual en Puigcercós li va explicar les seves línies vermelles a Montilla i aquest li va respondre dient-li que n’hi ha una que mai no creuarà, com és fer caure el govern amic de l’estat veí. Ara, doncs, tothom
Doncs sí, els amics signants del “Manifiesto” aquest de la “lengua común” tenen raó en afirmar que el castellà està en perill a Catalunya. Com a mostra, com a prova i com a confirmació aquí teniu aquesta imatge presa de fa una estona: és un plafó de senyalització d’unes obres (un dels molts que han posat aquests
Aquests dies que he estat fora m’han permès rumiar sobre la tanda de notes per a reflexionar que vaig penjar després de la II Trobada de Blocaires Santboians. En un dels apunts [aquí], feia esment al tema de l’ús de pseudònims i anònims a la xarxa en general i, en particular, als comentaris que ens
L’altre dia, l’Àngel Colom i Colom [wiki] publicava un article d’opinió a l’Avui on signava com a “EXSECRETARI GENERAL D’ERC I ACTUAL MILITANT DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA“. L’escrit el podeu veure [aquí] si és que us n’interessa el contingut, tot i que no és a això que em penso referir, si no al fet que el
Causes diferents, però coincidents en el temps, tant a nivell professional com a nivell personal m’obligaran a mantenir una baixada important d’activitat durant uns mesos: posem que fins a finals d’any, pel cap baix. Vaja, abans que m’ho digueu vosaltres, reconec que tampoc no és, certament, que durant els darrers temps hagi tingut una activitat pública exagerada o notable… però
Haureu vist ja que fa uns dies que he canviat la plantilla del bloc. Ho he fet, en principi, perquè aquesta em permet de fer públiques les estadístiques del bloc (les trobareu al final dels enllaços) mentre que l’altra plantilla no m’ho permetia. Les estadístiques, esclar, recullen només les visites des que tinc el bloc
La setmana, laboralment parlant, no comença pas millor que la passada, així que, de moment, segueixo fent apunts ràpids que, segurament, estaran un pèl mancats de profunditat i de matisos (com ja us deia [aquí]). Les coses, però, van com van. Aquí teniu, doncs, unes reflexions ràpides sobre la segona tanda del Congrés d’ERC: –
Una d’aquelles coincidències que hi ha de tant en tant ha fet que el post aquest que estic escrivint avui sigui el post número 151 des que sóc a VilaWeb i que, a més, avui faci 2 anys de la meva primera anotació. Com ja sabeu, vaig començar a escriure a blogger, després vaig traslladar el
Setmana molt complicada a la feina, de manera que el que vagi escrivint, quan pugui, serà gairebé telegràfic i potser poc eleborat, així que vagin per endavant les meves disculpes. D’antuvi, un parell de coses: primerament, l’orgull que m’ha fet sentir com van anar les votacions de dissabte que, diria jo, han estat un exemple
El diari Avui recull un altre dels rumors que ressonen amb més insistència capa cop: el de les parelles creuades a ERC [vegeu-ho aquí]. En aquesta notícia s’explica que “ara Bertran planta cara a Puigcercós amb una candidatura, però són moltes les veus dins del partit que sospiten que la doble urna obre la porta al vot
Comencen a sentir-se rumors, intencionats o no, d’escissió (com a exemple, vegeu aquest post d’avui mateix del Manel Bargalló). La que ens faltava, canalla, fins a aquí podíem arribar! De debò, no m’ho vull creure, no em vull creure que ningú, a aquestes alçades es pugui plantejar seriosament una tal cosa. Per descomptat, cal esperar (i