Setmana molt complicada a la feina, de manera que el que vagi escrivint, quan pugui, serà gairebé telegràfic i potser poc eleborat, així que vagin per endavant les meves disculpes.
D’antuvi, un parell de coses: primerament, l’orgull que m’ha fet sentir com van anar les votacions de dissabte que, diria jo, han estat un exemple de participació i de democràcia interna. Segonament, no podia ser d’una altra manera, felicitar en Joan Puigcercós i en Joan Ridao, i a la gent que els ha donat suport, pels resultats obtinguts: nois, se us gira feina i espero que la sapigueu i us la deixin fer.
Unes primeres reflexions de pressa i corrents:
– Fa l’efecte que la militància d’ERC ha optat per un canvi relatiu: canvi de generació, sí, però no un canvi substancial de política: ja veurem però què passa dissabte entrant amb les votacions que resten (executiva nacional, ponència,…).
– Fa l’efecte també que la militància hagi votat més pensant en el partit que no pas en el projecte i en l’objectiu d’assolir un Estat propi.
– Que Carretero hagi guanyat, a Barcelona, a Sants-Montjuïc i a l’Eixample potser hauria de fer pensar a més d’un (i aquí m’hi incloc) que li havíem penjat l’etiqueta de carlí atramuntanat.
– Que Carretero hagi guanyat, per exemple, a Berga i a Vilafranca de Penedès també hauria de fer rumiar a més d’un: Rcat ha agafat embranzida allí on les CUP estan apretant de valent? Caldrà mirar-s’ho amb calma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bueno, ya os habéis contado. Ya habéis pasado lista. Ya se sabe dónde está cada uno. Como lo hacéis todo al revés, después de elegir al Presidente y al Secretario General, haréis el programa y nombraréis a una ejecutiva. Los partidos normales suelen debatir previamente los programas y las propuestas, se presentan enmiendas, se votan, y después de aprobar la línea estratégica, y sólo después, se elige a la nueva dirección.
Allá vosotros.
Por lo que estoy viendo lo de este sábado sólo ha sido la primera parte. Falta la segunda, que es la decisiva. Parece que una cierta “mala maror” circula por erc, a la vista de que todo quedará más o menos igual. Mucho ruido y pocas nueces.
!Cómo se nota que hay mucho cargo público!, alegrias las justas.
¿Discursos?, los que sean. ¿Criticar en los blogs?, vale. ¿ Jugar a radical?, bueno…pero las garrofes ni tocarlas!!! Cambios en las caras si hace falta pero nada más.
” Sillón de mis entretelas, mi despachito oficial..” así decía la canción.