de sant boi al món

Hem pres la humil determinació de no retrocedir

14 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Línies vermelles

El terme ha fet fortuna i s’ha posat de moda arran del darrer congrés d’ERC a partir del qual en Puigcercós li va explicar les seves línies vermelles  a Montilla i aquest li va respondre dient-li que n’hi ha una que mai no creuarà, com és fer caure el govern amic de l’estat veí. Ara, doncs, tothom en parla, de línies vermelles, però el que ningú acostuma a explicar és com són. Perquè de línies n’hi ha de moltes menes: n’hi ha de primes, com a la pel·lícula, i n’hi ha de gruixudes, n’hi ha de punts, n’hi ha de contínues i n’hi ha de discontínues, n’hi ha de paral·leles, n’hi ha de corbes i n’hi ha de rectes…

Ara, a Sant Boi, hi ha una línia vermella. Una de les gruixudes, em sembla a mi: la Riera de Can Soler (vegeu-me informes de Grup Benviure [aquí]), que està en perill com a corredor ecològic i biològic a causa del ciment que podria venir arran de l’aprovació d’una ARE (Àrea Residencial Estratègica) per part de la Generalitat. Segons podeu veure a VilaWeb Sant Boi [notícia], el tema ha estat portada al darrer full informatiu d’ERC [aquí] i ha estat també denunciat en un comunicat conjunt de l’AV de Molí Nou-Cooperativa amb diversos grups ecologistes que anuncien que s’hi oposaran amb fermesa.

El cert és que, si això anés endavant, sumat a la construcción de centenars d’habitatges a Sta. Coloma de Cervelló, just per sobre de la Colònia Güell i ja tocant a la Riera de Can Soler, a banda d’afectar-ne la seva viabilitat i continuïtat com a corredor bioecològic, afectaria també greument altres aspectes: trencant la discontinuïtat de la trama urbana de la nostra banda del riu i provocant un augment de mobilitat altament insostenible (ara que diu que ens donat un premi justament per la sostenibilitat…), per citar només un parell d’exemples.

Molta gent n’ha fet bandera de la Riera de Can Soler i, quan tot fent camí ja n’has anat perdent algunes de banderes, les últimes que et van quedant esdevenen sovint estendards de resistència. Línia vermella, doncs, i ben gruixuda, que volen traspassar en contra de la que sembla ser la voluntat i el desig del veïnat. Si finalment es creua aquesta línia vermella…. qui sap què pot arribar a passar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!